Set x set
Perdre i guanyar-hi
Perdre una aposta, perdre una feina, perdre un amor, perdre un ésser estimat, perdre a la vida... i finalment, perdre la vida. Això és el més habitual, el que li passa a tothom. Però, aparentment, ens neguem a admetre-ho: mai ningú perd res, només cal veure els resultats de les eleccions. Tots guanyen sempre. Només se'ns ensenya el triomf, ningú ens educa en la pèrdua. Quan guanyes, saps com actuar. Però no hi ha acadèmies per ensenyar a ser perdedor, ni entrenament que valgui.
Hi ha un llibre que explica tristes històries sobre això:Saber perder(Anagrama), deDavid Trueba,un jove director de cine molt vell. Frases profundes però sempre intel.ligibles. Vulgars personatges hiperrealistes. Accions quotidianes però no obstant extraordi- nàries. Un llibre saborós i agredolç que ens explica que afortunats o desgraciats que podem ser, depenent de la nostra elecció, que va més en- llà de la nostra sort. El músic jubilat puter, mentre la seva dona es mor a l'hospital,"piensa en su vida, en los días en que supo con certeza que nunca sería un gran pianista, que permanecería siempre a este lado de la belleza, entre quienes la contemplan, la admiran, la disfrutan, pero jamás la crean, jamás la poseen o la dominan". Com la immensa majoria, un perdedor.
Després de disfrutar i patir alternativament en la muntanya russa de la vida, un comença a intuir que el sentit de la vida, com ja va intuir Monty Phyton, és saber perdre, o dit d'una manera més positiva: acceptar que perdràs, i a més a més disfrutar-ho. En qualsevol moment podem perdre el rumb, la feina o la parella i assumir la pèrdua com un creixement i no un fracàs. ¡Un embolic, vaja!
