Cartes dels lectors

Drets d'estudiants dislèxics a Anglaterra

Aristarc Claramunt

Vic

Sóc estudiant de la llicenciatura de Pròtesi i Ortesi a la Universitat de Salford, a Manchester (Regne Unit), i estic atent a les notícies de Catalunya. He llegit que els alumnes dislèxics disposaran de 20 minuts més en cada examen de selectivitat, període de temps que es correspon amb el de descans dels altres alumnes. A la meva universitat --com en totes les britàniques--, els dislèxics tenim uns determinats drets. Als dislèxics ens costa aprendre altres llengües, per això els meus pares em paguen l'estada a Anglaterra perquè pugui aprendre anglès. Vull destacar la diferència entre els recursos de què disposo en referència al meu trastorn i els que mai he tingut, ni a primària ni a secundària, a Catalunya. Al matricular-me a Anglaterra per fer aquesta carrera, em van enviar al servei d'atenció a l'estudiant per parlar de la meva dislèxia.

Així, tinc unes etiquetes, que enganxo als fulls de treball i d'exàmens, que informen del meu trastorn el professor. Em donen més temps als exàmens, i les faltes d'ortografia no són tingudes en compte. Tot això em permet estudiar en igualtat de condicions que els meus companys. M'indigno cada vegada que comparo les atencions i les ajudes que rebo a Anglaterra amb les que he tingut a Catalunya. Principalment, perquè aquestes ajudes són més necessàries durant els primers anys de l'ensenyament, en què encara un no entén bé el que li passa i no hi ha estratègies per anar superant les dificultats que van sortint. Quan tenia 8 anys, el professor no sabia per què jo feia tantes faltes i per què no aconseguia memoritzar la taula de multiplicar, per això em penalitzava.

EL MAL ÚS DEL BICING

Ciclistes ebris

Eli Reyes

Barcelona

L'altre dia el meu nòvio circulava en cotxe pel passeig del Marquès de l'Argentera, a les 00.30 hores. Un noi que anava en bicicleta, a tota velocitat, es va saltar el semàfor en vermell i l'automòbil que anava al davant seu el va esquivar, però el meu nòvio, al fer-ho, va xocar amb un fanal. I el ciclista va ser incapaç d'aturar-se per veure si estava bé. La policia, que era a prop fent un control d'alcoholèmia, tampoc s'hi va acostar. Mentre esperàvem la grua, vaig observar els usuaris del Bicing i em va semblar que cap estava en condicions de circular. ¿Per què no hi ha un control d'alcoholèmia dels ciclistes? ¿Que potser ells no poden causar accidents?

LA VIOLÈNCIA DE SEXE

Dones victimistes

Charo Rubio Arbeteta

Móstoles (Madrid)

Hi ha un gran nombre de denúncies falses per violència de sexe que no surten reflectides a les estadístiques com a tals. Són denúncies falses fetes per dones amorals que, utilitzant el victimisme, arruïnen i destrueixen el gènere masculí. A aquestes dones els ha vingut com l'anell al dit la llei integral contra la violència de gènere, una norma inconstitucional i sexista en què desapareix la presumpció d'innocència, amb la qual es comet un maltractament psicolò- gic i moral per part de la dona. Les autores pretenen així enfonsar econòmicament i moralment l'home per poder fugir de la seva responsabilitat i viure amb indepen- dència econòmica.

TRADICIONS DISCUTIDES

Els toros de Paterna

Roberto Bermejo Cuadra

Barcelona

En aquests últims anys els partits d'esquerra estan revisant els costums, les festes i la idiosincràsia del poble espanyol. L'últim exemple es va donar a Paterna (València), on el grup municipal progressista es va oposar a la celebració del toro embolat i de les corrides de toros.

A Europa no hi ha ni una sola societat que s'avergonyeixi del seu passat o dels seus costums, i ara a Espanya arriba l'esquerra a corregir tradicions molt profundes. Ja no es conforma de desmuntar el país políticament. Si aquest és el destí que ens espera amb els socialistes i els nacionalistes, no m'estranya que les enquestes d'intenció de vot els siguin desfavorables.

LA POLÈMICA LINGÜÍSTICA

Ensenyament del català

María Rosa Dalurzo

L'Hospitalet de Llobregat

Sobre la frase "El nacionalisme espanyol és el més excloent" que dóna títol a l'entrevista amb el catedràtic de Lingüística Juan Carlos Moreno Cabrera, publicada l'1 d'agost, vull expressar el que he après intentant parlar el català. Un lloc és també la llengua dels que l'habiten. Una llengua és una visió del món, i si els catalans són oberts i expansius per valors propis, ho són també per parlar un idioma profundament respectuós amb tots els altres, especialment el castellà.

He après que l'esforç per mantenir viu el català és una riquesa del pensament, i aquesta riquesa radica en la seva obertura cap a altres construccions lingüístiques sense perdre el profund sentit identitari que comporta expressar-se en més d'una llengua. Amb el català, he après a ser més de tot arreu sense perdre la meva pròpia identitat.

RÈPLICA MUNICIPAL

Menys festa nocturna

Carmen Andrés

Regidora de Nou Barris de l'Ajuntament de Barcelona

En relació amb la carta de Sergi Valle Kattendahl Barri turmentat --publicada el 26 de juliol--, vull indicar que el Casal de Joves al qual es refereix és un equipament municipal de promoció de la ciutadania i de participació de joves. Ofereix nombroses activitats per als veïns, de dilluns a diumenge. A més a més, cedeix l'espai a altres entitats del barri. El districte de Nou Barris treballa des de fa un any per minimitzar l'impacte en l'entorn; per exemple, hem reduït el nombre d'activitats a l'aire lliure en horari nocturn.

Notícies relacionades

Desolació de la soledat

La UE alça la veu davant Israel

Fe d'errates

La fotografia que apareix a la pàgina 19 del suplement Estiu d'ahir correspon al santuari de Montgarri, i no a l'església romànica de Santa Eulàlia d'Unha.