No m'ho diguis... // LUIS De Sebastián
El concepte de solidaritat
La solidaritat és una qualitat tant de persones madures i generoses com de societats progressistes i ètiques. No es pot considerar la solidaritat com una cosa dolenta per a l'individu i la societat. Quan es diu que Catalunya és solidària amb les autonomies menys desenvolupades, s'està dient una cosa positiva i bona de Catalunya, no s'està assenyalant un defecte ni denunciant un abús per part d'altres autonomies. Lògicament, els independentistes no ho veuen així.
Totes les associacions polítiques accepten com a part essencial de la seva constitució una solidaritat interterritorial. El mateix passa dintre de la Unió Europea, en les confederacions i els estats federals, a l'Estat de les autonomies i entre les seves regions. En un context de solidaritat interterritorial, és lògic que els més rics aportin més del que reben, perquè, si tots rebessin el mateix valor que aporten, no hi hauria lloc per a la redistribució, que és la finalitat última de la solidaritat interterritorial. Que un país ric tingui balanços fiscals negatius (que han de ser complementats amb els balanços d'inversió) és normal i no significa espoliació.
Ara bé, s'ha de pensar que el subjecte originari i l'objecte final de la solidaritat són els individus. En un país ric hi ha també pobres, que han de ser atesos en virtut de la solidaritat intraterritorial, abans que atendre els pobres --i els rics-- d'altres comunitats autònomes. És a dir, els límits racionals i justos de la solidaritat interterritorial els fixa l'exigència de la solidaritat intraterritorial. I aquí és on encara hi ha molta cosa per negociar entre Catalunya i l'Estat per tenir en compte els augments que hi ha hagut en la despesa pública catalana, a causa, entre altres coses, del gran augment de la immigració.
