Set x set // JULI CAPELLA
Història d'un panot
Hi havia una vegada un panot que vivia a terra a Barcelona. Tenia una vida dura i humil, per la seva funció de paviment, però molt digna. Era hidràulic, fet amb ciment port- land, creat a finals del segle XIX. A algú se li va acudir donar-li unes mides de 20 centí- metres, un pam, més o menys. Això li anava molt bé per combinar-se amb els veïns i, quan s'obrien rases, cosa que passava sovint, era fàcil operar la vorera amb precisió quirúrgica sense deixar-hi rastre de la ferida. El dissenyador del panot hi va posar un dibuix de quatre cercles envoltant-ne un de central, una cosa així com una flor, que amb el seu relleix evitava que la gent rellisqués i recollia l'aigua de pluja. El panot va estar molts anys fent servei, però un dia els tècnics de l'ajuntament van decidir que el motiu florejat era poc modern. Ja sabem que la decoració és pecat, i van començar a posar un panot quadriculat, com de rajola de xocolata. Però un article de Permanyer els va fer recapacitar sobre arrencar de terra una important memòria comtal, que s'havia convertit en una icona de la ciutat i fins i tot es venia com a xocolatina per als turistes. A més de ser logotip de Barcelona, posa't guapa.
Recentment, altres tècnics més moderns han acceptat un nou panot amb la B de Barcelona quadruplicada. És per recordar-nos que som a Barcelona, i que és una gran marca, i per això l'ajuntament substituirà les flors modernistes obsoletes per bes corporatives de Barcelona, que estamparan el terra amb la seva inicial, com una bossa de Chanel o Louis Vuitton. Tot encaixa: la millor botiga del món.
A vegades la incontinència creativa produeix bromes, amb B.
