L'opció de portar mocador

Fa uns dies, la ministra d'Igualtat,Bibiana Aído,va fer unes declaracions polèmiques durant la jornada parlamentària sobre el paper de les dones en l'Aliança de Civilitzacions. Segons la ministra, les pràctiques culturals que vulneren els drets humans o que discriminen les dones "no tenen per què ser protegides". Com a musulmana i espanyola, comparteixo totalment aquesta posició: no es poden protegir els matrimonis forçosos, la mutilació genital femenina, l'enclaustrament de les dones i tantes altres pràctiques abominables que atempten contra els drets humans i que són clarament antiislàmiques. Els musulmans tenim la responsabilitat ètica i moral de denunciar públicament la manipulació que es fa de l'islam.

UNA COSA és la cultura, i una altra, la religió. No n'hi ha prou de pensar que això és una obvietat, sinó que hem d'alçar la veu per silenciar els que utilitzen l'islam per mantenir el patriarcat, les desigualtats socials i econòmiques i tota mena de discriminacions. Però en la seva denúncia, la ministra es referia concretament a l'ús del mocador per part del col.lectiu musulmà: "Al nostre país, els homes àrabs o musulmans poden anar vestits a la manera occidental perquè la seva cultura no els exigeix que portin cap símbol. Les dones, no obstant, porten vestits llargs que els tapen el cos i també un mocador al cap que els tapa els cabells".

Si analitzem amb deteniment les seves paraules, ens adonem que hi ha bastantes coses que grinyolen.

La primera que salta a la vista és que identifica els musulmans amb els estrangers (els àrabs), i això crea una fractura entre la nacionalitat i les creences religioses, a més a més de reproduir certs estereotips. ¿Què significa anar vestit a la manera occidental? ¿Vesteixen igual una dona gran, una camperola, una executiva, una monja, unatop modeli una rapera? ¿Quina és la cultura dels musulmans? ¿La malaia, la marroquina, l'espanyola, l'afganesa? ¿Totes les musulmanes porten mocador i roba llarga fins als peus? És un error pretendre que hi ha per un costat una cultura occidental i per l'altre una cultura islà- mica perquè es confon el territori amb les creences o, encara pitjor, es presenten com dos blocs monolítics i antagònics.

Molts homes musulmans immigrants també vesteixen segons la seva cultura d'origen, una cosa que no podem criticar i que dóna cert color a la nostra societat, i també ens ajuda a sortir d'una llarga història d'imposicions i de monolitisme cultural.

Les raons per portar el mocador són múltiples: no són únicament culturals, sinó també polítiques, socials i religioses. Però això no significa que els homes n'imposin l'ús necessàriament. Identificar el mocador amb un símbol de submissió suposa obviar aquestes múltiples motivacions.

La ministra d'Igualtat tampoc ha tingut en compte el col.lectiu de dones musulmanes espanyoles ni les futures generacions que són i seran de cultura espanyola. Si acceptem que l'ús del mocador té a veure únicament amb una pràctica estrangera, llavors considerem que les musulmanes que en porten són eternes estrangeres. És una cosa que tard o d'hora crearà tensions. ¿És compatible ser musulmana amb mocador i espanyola? Ni la societat ni l'Estat haurien d'obligar ningú a escollir.

L'Estat no hauria d'aplicar una política excessivament intervencionista en qüestions que concerneixen les eleccions personals dels ciutadans. Legislar sobre la vestimenta de les dones és, en si mateix, una paradoxa: s'assumeix erròniament que a totes se'ls imposa l'ús del mocador i per aquesta raó s'imposa al seu torn que es descobreixin els cabells. El problema no és el mocador, és la imposició.

L'Estat no ha de contribuir a la demonització de les dones musulmanes, moltes de les quals acaben sent sotmeses a una triple discriminació (com a immigrants, com a dones i com a musulmanes). En lloc d'atacar les dones més desafavorides de la societat, el que hauria de fer un ministeri que es preocupés realment per la igualtat és ajudar a millorar la seva situació. En comptes de repetir estereotips negatius, el que hauria de fer és defensar-les de les discriminacions i dels atacs que pateixen a causa de la seva religió. Hauria de recolzar les iniciatives a favor de la igualtat dels sexes dins de l'islam, ja que entren de ple en els objectius de l'Aliança de Civilitzacions. És la tasca de les anomenadesfeministes islàmiques,una tasca que s'ha fet visible gràcies als congressos internacionals de Feminisme Islàmic que la Junta Islàmica Catalana organitza des de l'any 2005.

Notícies relacionades

Reducció o flexibilització

Vivenda com a defensa

ÉS UNA llàstima que l'única cosa que transcendís d'aquella jornada fos la polèmica al voltant del mocador. Poc sabem sobre quin és el paper real de les dones a l'Aliança de Civilitzacions. Tampoc sabem quantes dones musulmanes participen en aquest projecte, quantes han estat consultades i quin poder de decisió tenen en general. Les organitzacions feministes musulmanes que treballen a favor de la igualtat de gènere així com els i les intel.lectuals musulmanes que advoquen pels drets humans i la democràcia, haurien de formar part integrant de l'Aliança de Civilitzacions si no volem que sigui un aparador molt bonic, però buit.

*Vicepresidenta de la Junta Islàmica Catalana