¿Català? ¡Folklore!

Els firmants delManifiesto por la lengua común, és a dir, el castellà o l'espanyol, haurien de passar algun temps a Catalunya, on podrien viure en castellà o espanyol sense que ningú els blasmés per la seva conducta ni els obligués a expressar-se en una altra llengua. Encara més: en qualsevol conversa en què hi hagi un sol castellanoparlant --i que, a més, comprengui el català-- i majoria de catalanoparlants, aquests optaran per la llengua del primer. ¿Per educació, per hàbit? No ho sé, però passa. És tan elemental això, tan obvi, que fa vergonya escriure-ho.

Des d'aquí, les contínues agressions a la cultura catalana són percebudes amb perplexitat, dolor, aflicció. I perfídia, com si estiguessin parlant d'un poble mesquí i fosc amb afany totalitzador per esborrar una llengua per imposar un folklore.

Notícies relacionades

Incertesa 80 anys després

Aigua per a Trump

Parlen castellà o espanyol 400 milions de persones. ¿Com una llengua aclaparadorament majoritària es pot sentir amenaçada per les minoritàries català, gallec i euskera? Davant d'això, ¿quina llengua s'ha de mimar, promocionar, protegir? ¿La de 4 o la de 40.000? ¿Com és possible que gent de la cultura comMiguel Delibes, Arturo Pérez-Reverte, Antonio López, Antonio GamonedaoÁlvaro Pombofirmin a favor de l'abús? ¿No haurien de ser ells els campions de les minories lingüístiques? ¿Ignorància, por a l'altre? Dijous, a RAC1,Ramoncíndenunciava com l'havien inclòs a la llista sense el seu permís, i l'alarmava la mala fe de la iniciativa. Va dir que mai se li acudiria donar suport a aquesta barbaritat.

I així estem, com sempre, amb la impressió que Catalunya és un territori que alguns voldrien rebentar.