Sito Pons: "Penso ajudar el meu fill Axel a ser campió"

--Perquè es faci càrrec del tipus d'entrevista: fractura de totes dues tíbies i peronés, de la pelvis, trencament d'un lligament encreuat anterior del genoll dret, contusió pulmonar, laceració hepàtica i hemorràgia interna. ¿No se li va trencar el cor després que el seu fill Axel, de 17 anys, patís aquestes lesions?

--Si del que es tracta és de crear-me mala consciència, li diré que la pitjor estona de la meva vida va ser quan anava a trobar-lo per la via de servei del circuit de Jerez. Vaig veure la caiguda, d'autèntica mala sort, ja que el van atropellar quan es va aixecar sense esgarrinxades per tornar a agafar la moto. Vaig anar a buscar-lo i, quan hi vaig arribar, ja l'estaven entrant a l'ambulància. El vaig sentir que cridava desesperadament "¡les cames, papa, les cames!". Aquell crit em va calmar. Vaig pensar: "Està bé, se n'ha salvat".

--¿No s'ha plantejat demanar-li al seu fill que desisteixi de córrer?

--No pretenc que em comprengui, ni tan sols que m'entengui. Només els pares que viuen una situació semblant estan capacitats per comprendre'm. Durant vuit anys, ¡durant vuit durs anys!, he intentat convence'l que no corri. És més, als 12 anys el vaig enviar a estudiar a Anglaterra. ¿Sap per què? Perquè allà no corren en moto; com a molt, en karts.

--¿Li va servir de res l'estratègia?

--Quan, complerts els 14, va tornar a Barcelona, em va dir: "Papa, això dels karts és una bestiesa. La meva passió és la moto, ho sento". L'Axel és, de la seva generació, el noi que més tard ha començat a córrer en moto. I tot per culpa del seu pare, que no l'hi va deixar. Però ara que ha sigut ell qui ho ha decidit, penso ajudar-lo, si pot, si val, que jo crec que sí, a ser campió.

--I la Laura, la seva dona, ¿què en pensa que el seu fill corri en moto?

--Pateix molt i voldria que el convencéssim que desistís. Però, com jo, sap que l'Axel ha elegit aquest camí, i, si es recupera d'aquesta caiguda, seguirem al seu costat, donant-li suport. Ell ha de saber que sempre ens tindrà al seu costat. Sempre.

--I l'àvia... ¿què hi diu l'àvia?

--Va patir molt amb mi com a mare i ara pateix com a àvia. És tremenda, i l'altre dia li va demanar a l'Axel que ho deixés. Em vaig enfadar molt perquè havíem pactat que no li diria res, que el deixaríem recuperar-se i, passats uns mesos, li plantejaríem el tema. Però ella, només veure'l a l'UVI, es va llançar a convence'l.

--¿Com va reaccionar l'Axel?

--L'Axel sap que tots patim, però ell vol ser pilot i, insisteixo, a mi em tindrà sempre al seu costat. Per ser pilot cal voler ser-ho amb tota l'ànima, i l'Axel li posa més passió que ningú. És molt valent.

--M'han dit que qui pitjor ho va passar va ser el seu segon fill, Edgar, que ara té 13 anys.

--L'Edgar també comença a sentir aquest pessigolleig. Dimarts, quan va veure el seu germà a l'UVI de la Dexeus, es va posar a plorar. Al sortir, vaig aprofitar l'ocasió per recordar-li el que sempre li dic: que aquest esport és molt dur i que millor si s'ho treu del cap. Em va mirar i vaig descobrir en ell la mateixa mirada que tenia l'Axel a la seva edat. Espero convèncer-lo. Almenys Lucas, el petit, de 7 anys, no se separa de la Nintendo. De moment.

--Per ser campió, ¿fa falta un martiri semblant, tant de patiment?

--Cal ser mentalment fort, d'acer. La progressió de l'Axel ha sigut bestial. En dos anys s'ha posat a l'altura dels altres, tot i començar més tard que ningú. Per això el primer que li vaig dir, després de l'accident, és que tots els campions han passat per això abans de guanyar un títol. Li vaig explicar que Doohan es va trencar la cama per tres llocs abans de guanyar els seus cinc títols. Jo mateix em vaig trencar el fèmur a Àustria abans de guanyar les meves dues corones. Pedrosa es va trencar els dos turmells abans del seutricampionat.

--El que no et mata et fa créixer.

--Li vaig dir que aquest contratemps el farà més fort, en sortirà reforçat mentalment i, és clar, més madur.

--¿El seu fill Axel té les condicions d'un pilot campió?

--Encara és aviat per dir-ho, però té coratge, ànima, passió, ganes, il.lusió i aprèn molt ràpid. Jo intueixo que té moltes de les coses que es necessiten per guanyar, sí.

--Digui-me'n cinc o sis.

--Té caràcter. És fred i calculador. I intel.ligent. Els campions no són ràpids a una volta. O en un circuit. En sec o en mullat. Els campions són ràpids sempre. Han de saber aglutinar un equip al seu voltant. Han d'oferir bona informació perquè els seus tècnics millorin la moto. Han de ser analítics, valents però no en excés. Els campions superen els seus defectes i aprenen de les situacions extremes.

Notícies relacionades

Una sirena encallada al Congrés

Revisar el temps escolar

--¿Què li va dir l'Axel a la mare?

--Li va preguntar si havia trucat a l'escola per demanar-li a la directora un nou ajornament de dos exàmens. Sap que, sense bones notes, no hi ha ni moto ni carreres.