La roda // ANTONI BASSAS
Paraules d'amor
Una de les frases que més vegades pronunciava la meva mare a l'hora de dinar començava així: "Avui a la ràdio han dit...". I, a continuació, aquella mestressa de casa que s'havia passat el matí entre la plaça i la cuina demostrava tenir un coneixement de l'actualitat al minut que ja voldria alguna redactora del servei mundial de la BBC. Perquè ella citava la ràdio com a element de companyia, però també com a font d'autoritat. Per mi que aquella frase és la culpable que el seu fill no fes les oposicions per entrar a La Caixa.
Van passant els anys i continuo coneixent molta gent que estima la ràdio. La que sigui. Però a la ràdio se l'estima. Avui Catalunya Ràdio fa 25 anys, i és clar, ha provocat les seves pròpies històries d'amor. Jo n'he espigolat dues per a aquest matí d'aniversari.
La primera és la història d'un jove que m'envia una carta i em diu: "Ja no puc escoltar-vos. Abans us escoltava a la ràdio de la furgoneta. Sentia les tertúlies, amb gent que sap tantes coses, i vaig comprendre l'error de no haver estudiat. Vaig estudiar, les coses m'han anat bé, i ara tinc una petita empresa de transport, i no puc posar la ràdio al despatx. La culpa és vostra".
Notícies relacionadesLa segona em va passar enmig del carrer. Una dona jove em para, se'm queda mirant, se li neguen els ulls de llàgrimes, es refà i em diu: "Perdoni, però ahir vaig enterrar la meva mare. Estava malalta, i passava els matins amb vostès. No sap que important que era per a ella tot el que li explicaven. Ens passàvem l'hora de dinar comentant tot el que la ràdio havia dit. I avui me'l trobo, deixi'm que li doni les gràcies per la companyia que van fer a la meva mare".
Avui, Catalunya Ràdio fa 25 anys, i podem celebrar-ho amb l'alegria de veure-la a dalt de tot en audiència, en credibilitat, i encara valenta en la defensa de la independència periodística davant dels que la voldrien a la mida dels seus interessos. Així ho proclamen totes les enquestes. Però no hi ha satisfacció més gran que pensar en el servei que deu haver fet a tanta gent i durant tant de temps. Per això hi ha tanta gent que s'estima Catalunya Ràdio.
