La roda // ANTONI Serra
Cuiner i bisbe, units pel barret
Fins avui, els nostres bisbes i estrellats grans cuiners tenien un sol punt en comú: tots dos fan servir conspicus barrets que realcen la seva ja per si sola elevada dignitat. Amb ells no només situen la seva estatura per sobre de la majoria dels mortals, sinó que al mateix temps adquireixen un aspecte mític que accentua el respecte per les seves persones. Últimament, comparteixen una segona condició, que és estar immersos en disputes de molta importància. Són més estentoris els xefs. A les cuines acostuma a haver-hi molt soroll de cassoles i estan acostumats a alçar la veu perquè els puguin sentir els ajudants de cuina i marmitons. Segons sembla, els divideix l'ús de determinades substàncies, com el nitrogen líquid i la metilcel.lulosa, per aconseguir plats més tecnoemocionals o desconstruïts, segons la peculiar terminologia utilitzada. El meu paladar, molt bast, desconfia d'aquests experiments, de manera que, si m'hi veiés obligat, m'alinearia amb el bàndol defensor de la cuina de l'àvia. Però la meva autoritat en aquesta matè-
ria és mínima. Aconseguir uns bons ous ferrats ja em sembla una heroïcitat.
Els bisbes parlen més baixet, com es fa als confessionaris, on els pecadors abaixen la veu perquè ningú s'assabenti de les malifetes que han comès, l'empremta de les quals pretenen esborrar. Però la batalla no és menys aferrissada. Tot neix dels improperis que un locutor, que des de tot just entrada la matinada deu patir cremor d'estómac, dispara contra tot personatge que defensi idees moderades o que no s'adeqüen al model de país passat de moda que constitueix el seu credo. No deixa cap canya dreta. Ha gosat qualificar de "maçona" una autoritat, especialment per als bisbes, com el nunci de Sa Santedat a Espanya. Ja sé que per a molts el termemaçóno té el sentit pejoratiu dels temps franquistes, però no crec que sigui aquest el cas del locutor en qüestió. I, per tant, l'acusació va carregada de mala intenció. El contracte del locutor sembla penjar d'un fil més prim que el que permet innovacions discutibles en el món de la gastronomia. Déu dirà.
