Roger Viusà: "Ara ve l'examen més difícil"

--Expliqui'm l'examen.

--Van ser dos dies de proves, amb un examen teòric i un altre de pràctic.

--¿Amb quin tipus de preguntes?

--Una va ser: ¿quines són les regions vitivinícoles d'Eslovènia?

--¡Que difícil!

--Sí, aquests són temes que costa estudiar, sobretot pels noms. No són fàcils de memoritzar perquè no tens cap referent en la seva llengua.

--¿Alguna pregunta d'aquí?

--Molt poques. L'única sobre Catalunya va ser sobre les varietats de cava rosat. N'hi havia alguna sobre França. La resta eren qüestions sobre l'Europa de l'Est. Una de les que no vaig saber va ser la de les varietats de vi rus. Quan vaig estudiar, vaig repassar les varietats de Txèquia, Eslovàquia i Croàcia, però no vaig arribar a Rússia.

--¿Quina nota va treure?

--Vaig obtenir 24 punts de 50. Va ser la segona nota més alta. I no m'ho podia creure, perquè vaig ser el primer a acabar l'examen. Quan vaig acabar, vaig aixecar el cap i vaig veure que tothom estava escrivint. Em vaig posar nerviós. ¡El sommelier polonès no parava d'escriure!

--¿Quants hi participaven?

--Quinze.

--¿Quantes dones?

--Dues. Una francesa i una japonesa.

--¿Com es va preparar?

--Vaig començar a estudiar al juliol. Em vaig dedicar especialment a Itàlia perquè és un país molt complicat: unes zones se solapen amb les altres i hi ha moltes denominacions d'origen. L'últim mes vaig donar una empenta forta als productes: tes, cafès, destil.lats. L'última setmana vaig estudiar el tema dels puros.

--¿Puros?

--El sommelier s'ocupa de tot el que entra a la taula, des deldry martinifins al puro que et fumes amb el conyac. I val el mateix la pregunta de puros que la de vins. És més, s'ha d'intentar esgarrapar punts de les preguntes de cafès i puros.

--¿Quina era la pregunta de puros?

--Ens van posar deu anells i havíem de saber el format i el gruix. ¡Aquesta la vaig clavar!

--¿I l'examen pràctic?

--Hi havia un servei de taula, l'explicació oral d'un vi i tastos. Van posar un Tannat d'Uruguai i un Rieisling alemany de Mosel.la del 2003. D'aquest últim, en vaig encertar que era un vi alemany, però no vaig tenir clar si era del 2001 o del 2003.

--Però ¿quin poder té vostè a la boca que li permet distingir entre un vi del 2001 i un altre del 2003?

--No és poder, és estudi. Cada any s'ha d'arxivar al cap què està passant al món amb les veremes. Aquest any anem molt bé.

--¿El 2008 serà un bon any?

--Crec que sí. Ha començat a ploure ara que les vinyes ja estan dures, així que ja pot ploure tant com vulgui, que la collita no perilla.

--¿Posen trampes en l'examen?

--Sí. Una de les proves és un servei de taula i s'ha de decantar un vi. En aquest cas s'havien de servir quatre copes i no hi havia safata per dur-les. Hauria sigut un error portar les quatre copes alhora, s'havien de fer dos viatges. Primer portar-ne dues i després, les altres dues. I tot això, cronometrat. No podies perdre temps.

--¿Aquesta li va sortir bé?

--Bastant bé. Al final tenia por de quedar-me sense temps i vaig fer una cosa que no sé si va ser gaire

correcta: vaig recollir els mistos i la cistella del vi amb una mateixa mà. No em van dir res, però crec que això no va estar bé.

--¿Com va ser la gran final?

--Vam arribar l'americà, el portuguès i jo. A part del tast, hi havia una prova de productes: una crema de cassís, una tafia, un brandi, un amontillat i una absenta. Una altra prova va ser la correcció d'una carta de vins plena d'errors, alguns de gramaticals i altres d'anyades. I, finalment, vam haver d'elaborar un menú. Se simulava que estàvem en un restaurant i en una taula una clienta va demanar un maridatge només a base d'espumosos. I va anar bastant bé.

--I ara, sent subcampió, ¿què pensa fer?

--Barcelona és magnífica, però jo no la sé disfrutar. No sóc de ciutat. Sóc de Roses, la meva família és a Cadaqués i necessito estar més a la vora del mar.

--¿Què li ronda pel cap?

--A casa tenim una masia. El meu pare ha deixat l'agricultura --ara és lampista-- i el meu somni seria habilitar-la com a hotelet, restaurant o bar de vins. Per a mi, ara és quan comença l'examen més difícil.

Notícies relacionades

Reducció o flexibilització

Vivenda com a defensa

--¿Què li semblen les declaracions de Santi Santamaria?

--Han sigut un error de formes. No és un problema només de productes. Hi ha alguna cosa més, que ve de lluny. Són coses molt més personals.