EDITORIAL: 'Piove? Porco Governo!'

Els italians utilitzen la cèlebre màximaPiove? Porco Governo! (¿Plou? ¡Quin fàstic de Govern!) per expressar que implacable pot ser l'oposició política en les seves crítiques al poder encara que es produeixin circums- tàncies tan incontrolables com les meteorològiques. En definitiva, és l'expressió de la irracionalitat i el sectarisme portats a la política. En l'actual i interessantíssim debat que es viu a Catalunya a propòsit de la gestió de l'aigua han incidit multitud de factors tècnics, polítics i econòmics, però al final el definitiu ha estat que ha plogut, que ha plogut molt. I seria bo que d'aquest episodi humit, com el de l'anterior de sequera, no en carreguéssim les culpes al Govern.

La vicepresidenta de l'Executiu central, María Teresa Fernández de la Vega, va anunciar ahir que el Consell de Ministres de divendres que ve derogarà el decret llei de proveïment d'aigua a Barcelona, després que les últimes pluges hagin elevat el nivell dels pantans fins gairebé el 50% de capacitat, un índex que pot augmentar els pròxims dies, que segons les prediccions també seran plujosos. Sembla raonable que, si no hi ha sequera, s'aixequin les mesures excepcionals contra aquesta contingència, incloent-hi el ministransvasament de l'Ebre des de Tarragona a través d'una canonada que discorreria pel traçat de l'autopista A-7.

Notícies relacionades

Reducció o flexibilització

Vivenda com a defensa

Amb els embassaments del sistema Ter-Llobregat --els que proveeixen l'àrea metropolitana de Barcelona-- mig plens, i en augment, hem superat la situació d'emergència. Però això no vol dir que no s'hagin de prendre mesures estructurals que serveixin per a futures temporades seques. Una d'elles és abordar la connexió entre les comarques de Tarragona i Barcelona a través de la conducció d'anada i tornada que tindrà el seu eix en la dessalinitzadora de Cunit, pla previst pel Govern català. Seria una forma racional de gestionar l'aigua de les dessalinitzadores i poder recórrer a l'Ebre en cas d'extrema necessitat.

La crisi de la sequera ha posat de manifest, per una altra banda, l'insuportable tacticisme de la política catalana. Les declaracions dels polítics semblaven molts dies guiades més pels vents de l'opinió pública que per la responsabilitat de prendre decisions, per impopulars que siguin, davant de problemes greus. I una altra vegada s'ha vist que al tripartit falta argamassa per unir els tres socis en un discurs coherent, eficaç i avançat per a una gestió sostenible de l'aigua.