Cartes dels lectors (I)

Contra la gestió privada del casal de Tossa

M.P. V. Associació Toquem a Córrer

Tossa de Mar

El casal d'estiu de Tossa de Mar ha estat concedit a una empresa privada, tal com ja va fer CiU altres anys. Sembla que en aquest poble la qüestió és destruir el que fan els altres, i aquest cop ens ha tocat a nosaltres, l'associació de lleure Toquem a Córrer. Fa un mes i mig vam entregar el projecte per a aquest estiu. El document explica qui som nosaltres, què volem fer i els recursos que necessitem. Sabem que l'ajuntament no va quedar content amb el compte de despeses que hi va haver l'estiu passat. L'equip de govern municipal va argumentar que el casal, un servei per als nens d'aquest poble, era massa car. Per tant, aquesta vegada hem presentat dos pressupostos; el primer, més ajustat, posa com a condició que l'ajuntament faci tots els tràmits burocràtics; el segon pressupost preveu la contractació d'un gestor perquè faci aquesta feina, que nosaltres, desgraciadament, no sabem fer. Conseqüentment, el seu sou hi està inclòs com una despesa addicional.

En ambdós casos, i com a mostra de bona voluntat per part nostra, hem renunciat a la compensació econòmica per elaborar el projecte, que suposa moltes hores de feina, trucades i viatges. Ens agradaria saber què pensen de tot plegat els ciutadans de Tossa, ja que el casal és cosa de tots, fora que opinin com l'ajuntament i vulguin que el gestioni una empresa privada. Ens fa ràbia que ningú es molesti a respondre'ns, ja que el projecte, com cada any, el fem amb molta il.lusió. Amb aquesta carta no ens manifestem a favor de cap partit polític; no volem ni hem volgut mai causar un conflicte entre l'ajuntament i l'oposició.

EL CONFLICTE DE L'AIGUA

Poca serietat

Manuel Garcia Roca

Sant Just Desvern

En quatre anys de Govern tripartit n'hem vist de tots colors, però amb el tema de l'aigua s'està arribant al nivell més alt de ridícul. Una de les paraules que defineixen més bé l'actuació del Govern és frivolitat. Sembla com si la gestió de Catalunya fos una joguina en mans d'un nen: que ara l'agafa, ara la tira i ara es trenca. ¿Que s'ha de fer una canonada? Doncs es fa. ¿Que plou una mica? Doncs no cal fer-la. ¿Que para de ploure? Doncs decidim fer-la una altra vegada. ¿Que se'ns acaben les idees? Doncs demanem a la Moreneta que ens ajudi.

És el joc dels disbarats. De dir blanc un dia, i negre l'endemà, gris al cap d'una setmana i verd al cap d'un mes, sense pensar-s'hi, sense cap assumpció de responsabilitats. Dels governants s'espera preparació, idees, capacitat de decisió i serietat. I jo ja fa molt de temps que no veig aquestes qualitats en el Govern de la Generalitat.

URBANISME MARÍTIM

La platja de Calonge

Fausto Berini

Sant Joan Despí

La badia de Sant Antoni de Calonge ha passat de tenir una aigua neta i cristal.lina a semblar un fangar en moltes zones. A algú se li va acudir recuperar sorra per reparar les zones de la platja que durant els temporals d'hivern havien perdut part de la sorra. El problema de l'ocur- rència, que altres anys s'havia posat en pràctica, és que no s'ha pretès recuperar els trossos de platja que l'hivern se n'ha emportat, sinó que s'ha intentat aprofitar l'ocasió per ampliar la platja, suposem que per encabir-hi més estiuejants.

Sort que la naturalesa és molt sàvia i només ha fet falta un temporal perquè el mar, ell solet, posés la sorra al seu lloc. I, així, tornem a tenir la platja de sempre. El que serà complicat serà recuperar la tonalitat d'aigua que feia tan característica la badia.

RÀDIOS EN PEU DE GUERRA

Pirateig a les ones

Noelia Baldrich

Barcelona

La invasió de ràdios pirates en l'espai radioelèctric català sembla que és una política de fets consumats. L'abordatge d'una nova intrusa anomenada Sensación FM ha posat en peu de guerra la resta d'emissores. Emet sense cap tipus d'autorització, fent competència deslleial a les rà- dios privades amb concessió administrativa i trepitjant les emissores locals que fan un servei social en defensa de la cultura catalana. La seva presència en el dial està provocant reaccions nefastes.

CANVI AL NEPAL

Visca la República

M. G. Jorba Obiols

Barcelona

Dijous, 29 de maig, va ser un gran dia. Per fi un país, que molts consideraven folklòric i tradicionalista, s'ha convertit en una república, i explícitament laica. Em refereixo, per descomptat, al Nepal. Tot un exemple per a alguns.

EL FUTUR DEL BARÇA

A vegades tots perden

Ángel Quintano García

Barcelona

Encara que aquesta temporada no hagi guanyat res, el Barça no es mereix tants retrets tractant-se d'un club que ha donat tants anys de glòria a Catalunya i Espanya. Blanca Cotacachi, una equatoriana que treballa a casa meva, es va estranyar un dia de sentir tantes crítiques al Bar- ça i va dir: "Exageren, perquè tots els equips perden alguna vegada". No anem d'un extrem a l'altre, com tantes vegades fem els espanyols.

Menyspreu

Jaime Missé Mas

Arenys de Munt

Representant una penya barcelonista, vaig assistir a la trobada mundial de penyes que tingué lloc a l'Hospitalet de Llobregat, on vaig veure el menyspreu de Laporta cap a les penyes, ja que va abandonar l'acte i va deixar així els socis amb la paraula a la boca. Tampoc oblido que el president del Barça va dir que qui no pensava com la junta blaugrana era hipòcrita. Si Laporta no desmenteix la notícia de l'orgia del lesionat i pesseter futbolista que no es mereix portar la samarreta del Barça, vol dir que ell també és culpable i, encara més, còmplice. Laporta ha de deixar de fer mal al club i dimitir.

Rèplica dels Boixos

Josep M. Tudela López

Barcelona

Notícies relacionades

Acords per mirar endavant

¿Què seríem sense turisme?

Com a vocal de la Penya Barcelonista Boixos Nois, i en referència a la informació Els Boixos Nois donen 150 firmes a Giralt per censurar Laporta, publicada a EL PERIÓDICO del 29 de maig, vull desmentir uns fets que es donen com a provats ("privilegis" rebuts per part d'anteriors directives, així com el "lucre personal" a través d'aquestes) sense cap prova, basant- se simplement en rumors. No entenem per què barregen fets passats de membres de la nostra penya --un que ja va complir amb la societat i la justícia, i en l'altre cas no hi va haver mai acusació en ferm, ni denúncia, ni judici, i sí testimonis que afirmen el contrari en el cas de la suposada agressió al president del Barça-- amb la moció de censura.

El nostre suport a la moció de censura és, com el de tantes altres penyes i socis, una mostra del creixent descontentament amb la tasca de la junta directiva. No hi ha cap tipus de revengisme o ànim de venjança cap a cap persona, ni s'han d'efectuar segones lectures sobre aquest suport mostrat en la moció de censura.