"Les quinieles serveixen per blanquejar diners"

--Perquè es faci càrrec del tipus d'entrevista: m'han dit que vostè no coneix l'ordinador, no sap què és internet, les estadístiques, ¿com pretén encertar el ple al 15 en les quinieles?

--En efecte, no conec internet ni tinc ordinador, ni falta que em fa tot això per fer quinieles. Jo pretenc, i encara no ho he aconseguit, fer-me ric i, de passada, fer rics els amics que secunden la meva petita penya (entre els quals hi és vostè, per cert), amb una combinació senzilla i barata. I, com a entreteniment, que no professió, doncs jo ja vaig exercir de periodista alDicen...i altres mitjans, ajudo els lectors d'EL PERIÓDICO a fer la seva quiniela i, 10 jornades abans que s'acabi la Lliga, pronostico qui serà el campió i qui baixarà.

--Insisteixo, i tot això sense ordinador, amb el seu caparró, la seva experiència i els seus manuals fulls de càlcul.

--Miri, els que fan les quinieles per ordinador no tenen cap mèrit. ¿Sap per què?

--Suposo que perquè les hi fa l'ordinador, ¿no?

--No, molt més senzill, ¡perquè es juguen més de 36,5 milions de pessetes en cada butlleta! Com comprendrà, amb 36,5 milions de pessetes per butlleta, és a dir, amb 220.000 euros, encerto fins i tot jo, que vaig passar del llapis al bolígraf, dels 7 als 14 pronòstics i, després, al ple al 15.

--I, a sobre, no en treuen 15.

--I, a sobre, no en treuen 15, no, perquè la màxima butlleta condicionada és de 13 triples i un partit, com a mínim, l'has de posar a un signe fix.

--¿Quanta gent ha recorregut a vostè per fer-se ric?

--Poca, ningú; les persones que em consulten és per aprendre a fer butlletes condicionades i aquí em té, penjat del telèfon, explicant-li a algú que no en té ni idea de quinieles com es fan les combinacions. Espero que algun dia, si l'encerten, m'enviïn un sobret.

--¿No ha estat temptat per inversors, brokers

--Fa set anys, vaig rebre una trucada molt sospitosa. Algú volia fer una butlleta de molts diners. Em van citar en un despatx, mig buit, del passeig de Gràcia. I dos senyors, que en aquell moment no em van semblar sospitosos, em van demanar que els ajudés a fer una quiniela de mig milió de pessetes. Els vaig dir que els faria la combinació més adequada, però que, amb tot, havíem de posar dos partits a un signe fix. "No es preocupi, els posarem nosaltres", em van dir. Els vaig fer la butlleta, els la vaig donar, ells van afegir els dos signes fixos i em vaig emportar el 5% de l'aposta quan tothom se'n queda el 10%. ¡Van treure 39 milions de pessetes, 39! Un dineral.

--I ja no els va tornar a veure.

--En efecte, mai més n'he sabut res.

--Tot era diner negre, ¿oi?

--Sí, suposo. Les quinieles serveixen per entretenir-te, per viure la jornada del diumenge amb passió, per convertir elCarruselen el programa de màxima audiència i, de tant en tant, només de tant en tant, obtenir unes pessetones. Però també serveixen per blanquejar diners, molts diners. ¿Sap com ho fan?

--Amb aquest tipus d'apostes...

--Així ho fan molt pocs, ja l'hi dic. Jo fa 57 anys que faig quinieles i només m'he ensopegat amb aquests paios del passeig de Gràcia. Això sí, el dia que vostè (i jo) obtinguem un premi milionari, si volem, podrem vendre la butlleta per un 10% més del que ens ha tocat, ja que el que la compra utilitzarà el certificat que concedeix el patronat pel premi per blanquejar diners.

--Jo fa temps que vaig decidir que, amb vostè, no em faria mai ric.

--El futbol ha canviat molt. La lògica de les quinieles se n'ha anat a fer punyetes. Els futbolistes s'han amanerat molt, s'han acomodat. Miri l'Espanyol, per exemple, estava en zona Champions, molt sobrat, i quan li van seleccionar els tres bons, Tamudo, Luis García i Riera, es van creure els reis del mambo, déus superiors, i dels últims 30 punts n'han guanyat ¡tres!

--¿Què ha fet canviar el futbol?

--El futbol no ho sé, suposo que els diners, la tele, les societats anònimes. Abans, el gran guanyava el petit en el 96% de les ocasions, ara ja no et pots fiar de ningú. En els últims quatre anys, he fallat el campió dues vegades, és a dir, les mateixes que en els 39 anteriors. Per cert, aquest any vaig encertar el Madrid.

Notícies relacionades

Davant el perill europeu

El bus, les altres Rodalies

--¿Què ha canviat les quinieles?

--L'augment de dos a tres punts per victòria. Aquesta dada ha desvirtuat la puntuació, al convertir l'empat en una porqueria. Abans, dos empats eren una victòria; ara, dos empats són una ruïna. És cert que els equips intenten ara guanyar més que abans perquè amb una victòria i dues derrotes obtens la mateixa recompensa que abans amb tres empats. Abans, si empataves tots els partits (38 punts), et salvaves; ara, baixes. Abans, la mitjana anglesa (guanyar a casa i empatar fora), et feia campió de Lliga; ara, com a màxim, et fica a la Champions.