Petit observatori // JOSEP MARIA Espinàs
Lectura: càstig o premi
Turquia ha condemnat dos lladres a una pena ben original: mentre siguin a la presó, hauran de llegir tres hores cada dia, i fer resums dels llibres. De fet són uns lladres poc perillosos, no han matat a ningú. A la presó s'hi hauran de passar cinc mesos.
El que em sorprèn és que el jutge ha decidit que el llibre que han de llegir, per començar, ésCrim i càstig, deDostoievski.Jo no veig gaire clar que la tria sigui bona, potser hauria estat millor una novel.la menys dra- màtica, més pacificadora. Però ignoro què es vol aconseguir amb la lectura. ¿Volen un llibre que sacsegi? ¿Un llibre que introdueixi en el plaer de compartir amb l'autor una complicitat agradable?
Si ja no se sap quin ha de ser el paper de la lectura en els lectors lliures de diversa condició, els criteris amb els quals s'han de programar els llibres per als presos no me'ls imagino. M'espantaria que a la llista de llibres triats haguessin de figurar els que en aquest moment són ben vistos per una elit que està molt contenta de fer de jutge.
Una presó no és una càtedra de literatura. S'han d'oferir als presos diversos models de literatura. Un crític que havia dedicat bona part de la seva feina a analitzar les obres deDante,i que va arribar a ser una autoritat en la matèria, va fer la se- güent confessió poc abans de morir als estudiosos que l'acompanyaven en aquella última hora: "Em carrega elDante".
Aviat farà set anys,Manuel Vázquez Montalbánva publicar un article molt dur contraHarold Bloom,elcanonistaque dictava sentències sobre quines obres mereixien la classificació d'"excel.lència".Bloomhavia dit: "¿Què es pot escriure després deProust, JoyceoBeckett?". Afortunadament, deiaVázquez Montalbán,els escriptors van continuar escrivint, i així hem pogut llegirKafka, Camus, García Márquez, Faulkner,etcètera.
Notícies relacionadesLa literatura i la lectura són territoris de llibertat. I penso que als presos de Turquia se'ls hauria d'informar sobre diversos llibres i consultar les seves preferències. Encara que, de tota manera, en el fons no deixa d'haver-hi un problema: que la imposició de la lectura s'entengui com un càstig.
Uns amics, pares lectors, em van explicar que un dia van descobrir que era molt eficaç actuar al revés. A un nen que no s'havia portat bé li van dir: "Avui no et deixarem llegir". La criatura va veure que no podia fer el que als pares els agradava. La prohibició de llegir com a estímul de la lectura.
