Set x set // JOAN OLLÉ
Paper de diari
Un dels objectes que més ens acompanyen al llarg de la nostra existència són els diaris: sortiran al carrer gairebé tants dies com visquem. Són la més humil condició que pugui assumir la promiscuïtat de paper i tinta i, encara que rellegits perden molt, són un magnífic exemple de sostenibilitat. A més de la seva missió principal --explicar- nos què ha passat-- serveixen en segones núpcies per a mil funcions perfectament àgrafes: embolicar l'entrepà, encendre foc, netejar vidres, forrar llibres (o el fons de la galleda de les escombraries), no trepitjar el terra fregat, ser humils estovalles de calçotades, dissimular ampolles de vi, recollir peles de patates, fer vaixells, barrets i homenets d'innocentada, formes per a les sabates, cucurutxos per a les castanyes- i, si encara dubten de les seves bondats, preguntin a unclochardquina és la fibra que més abriga la seva intempèrie i els respondrà que no hi ha res com les pàgines d'economia d'un bon diari entre pit i esquena.
No cal comprar-los: si prenem cafè o ens tallen els ca- bells, llegir-los entra en el preu del servei. En alguns avions, trens i carrers els regalen. Al metro i l'autobús podem llegir de reüll el del del costat fins que s'incomodi o arribi a la parada.
De petits, els odiàvem: massa lletra i els acudits no tenien gràcia. El millor, jeroglífics i encreuats. Els comencem pel darrere o pel davant, ens acompanyen a cada edat: el nostre destí està escrit entre l'horòscop i els euromilions. I Eros i Tànatos ballen un ardent pas a dos a les pàgines d'esqueles i contactes. Només tenen un inconvenient: taquen les mans, sempre de tinta, sempre de sang.
