"La pau interior és la millor medicina"

--¿Si sóc feliç no em posaré malalt?

--Si ets feliç, no tens per què estar malalt. Però aquest ser feliç no significa que en un moment o altre de la teva vida no passis l'experiència del sofriment. Podem patir o sentir dolor, i al mateix temps podem ser feliços.

--Doncs que bé. ¿Ho pot argumentar?

--La infelicitat prové de la por, de l'ansietat, de pensar massa i angoixar-se a base de donar massa voltes als problemes.

--¿Com influeix l'estat d'ànim en les malalties?

--La influència és del cent per cent. Si utilitzes malament la teva ment, com per exemple preocupant-te massa, et crees sofriment, i això pot derivar en malaltia.

--Li pregunto el mateix que fa un mes li preguntàvem al seu col.lega, el lama Lobang: ¿quina és la causa principal de la malaltia, segons la medicina tibetana?

--La pèrdua de l'estat d'equilibri del cos.

--Però a vegades els motius vénen de fora. Aquests dies, molta gent té la grip...

--Els gèrmens nocius i virulents són una causa, però només secundària. Els gèrmens nocius per si mateixos no poden produir malalties si no troben un terreny propici.

--¿Com està el seu pacient, el dalai-lama, de salut?

--Estupendament. Només l'ha de mirar com es mou, com parla, l'agilitat que té i com treballa, amb horaris increïbles. Els joves no poden aguantar el seu pas.

--Ell, que està tan entrenat per ser feliç, viurà més de 100 anys...

--La durada de la nostra vida, la longevitat, té molt a veure amb la felicitat que cultivem. La pau interior és la millor medicina. També per viure més anys. Les preocupacions interfereixen en el funcionament de les cèl.lules dels òrgans. I això porta a prendre medicaments, i a estar cada vegada pitjor.

--¿Algun altre consell?

--Prestar molta atenció al que mengem.

--¿Quin és el seu truc per aconseguir la felicitat?

--Estar satisfet amb el que fas i content amb el que tens. I, sobretot, no comparar-te mai amb els altres. La societat occidental estimula molt la comparació, comparar-se amb el que té el veí, i això només condueix a la infelicitat.

--Les religions, en teoria, hi haurien d'ajudar...

--Són un bon camí per aconseguir la felicitat, perquè ens ensenyen com estimar més i com estar més bé amb nosaltres mateixos. No solament el budisme. Una vida espiritual hi ajuda molt.

--¿I vostè, és feliç?

--Sí. Jo estic content amb moltes coses. Intento mantenir l'equilibri sent conscient que no hi ha fi per al

sofriment, excepte que estiguis il.luminat.

--¿Quina actitud recomana als seus malalts?

--En primer lloc, entendre què és el que causa el patiment, però no només el seu patiment particular, sinó el patiment en general. I, per un altre costat, analitzar com es pot haver generat la seva malaltia i rectificar actituds. Si ens fa mal l'estómac, no es tracta de buscar les pastilles que ens alleujaran el dolor, sinó de variar comportaments perquè això no torni a passar. M'he de preguntar què estic fent jo perquè m'estigui passant això, quines circumstàncies estan generant aquesta malaltia que ara em fa patir.

--¿I una cosa més pràctica?

--Llegir llibres sobre l'amor i la compassió, per exemple. Escoltar música, una abraçada, parlar. Depèn del caràcter de cada persona.

--¿I riure?

--És molt important. Riure cura.

--¿...?

--Li posaré un exemple. Durant molt de temps s'ha tractat els malalts de sida com a empestats. Els faltava amor, contacte humà, i, per tant, rialles. Tot això també és important per curar-se. De fet, la curació és un art.

--Vostè creu en la reencarnació. En aquesta vida, com a metge, està fent el bé. ¿Què li agradaria fer en una altra vida?

--El mateix. Estic molt bé sent qui sóc. El que ets avui depèn del que vas ser en vides anteriors, i les teves vides següents seran segons el que estiguis fent ara.

Notícies relacionades

Dies d’estiu

Ficció i no ficció

--La gent que ara no pateix, ¿en vides passades va fer bondat?

--Exactament. Però, atenció, perquè si no aprofita aquesta existència per portar una vida sana i feliç, en el futur se li acabarà, si em permet l'expressió, el crèdit. És important entendre el patiment dels altres, encara que un no n'hagi patit o no en pateixi: entendre el fort mal de cap del company de feina, encara que tu no en pateixis.