Els indicis i els desitjos

Les expressions de felicitat que van i vénen aquests dies no em semblen pas malament, encara que siguin forçades pel calendari i pel comerç. Val més que hi hagi expressions d'alegria que de dol. Si no volem ser, però, irremeiablement inconscients, hauríem de tenir en compte si de debò hi ha indicis per a tanta felicitat anunciada. I n'hi ha pocs, massa pocs.

Durant el 2007 no hi ha hagut ni un sol dia sense diverses accions armades al llarg del planeta; l'explotació infantil ha continuat en alguns països dels anomenats econòmicament emergents; les dones continuen essent víctimes d'una gran violència, que va molt més enllà de la domèstica; col.lectius sencers, socials o nacionals, viuen sense llibertat; la immigració forçada, amb risc de perdre-hi la vida, continua essent una de les cares més tristes de l'organització econòmica mundial; fins i tot les religions semblen concentrar-se en els seus principis, els seus rituals i els seus dogmes, com si mirant cap endins poguessin assegurar-se la salvació.

Aquestes són les coses que passen, i moltes més, malgrat els llumets, les cançonetes i els regals dels rics. El que diu això no és pessimista. El que no ho diu, en canvi, és un inconscient. I és que, pels indicis que tenim, la felicitat d'aquests dies serà sobretot de diaris i televisions, i s'acabarà aviat.

Notícies relacionades

La diplomàcia que necessita Ucraïna

La festa dels 18

Jo no dic, és clar, que no hi hagi res a fer. Alguns tenen força més responsabilitat que uns altres. Per això els votem o per això no els hauríem de votar. Els poders de sempre (econòmics, militars, religiosos, ja ho sé que semblaré passat de moda), aquests, precisament aquests, no depenen directament del vot de ningú. Però, també haurien de ser influïts, transformats, obligats a canviar per la voluntat democràtica d'uns ciutadans realment indignats.

Per a aquest 2008, doncs, a més a més d'indicis, convé que tinguem desigs. Els indicis són clars, massa. No ho sé si ho són tant els desigs, que sovint es queden no- més en retòrica ensucrada. Estaria bé que els desigs per a l'any 2008 fossin desigs polítics, desigs encaminats a transformar els indicis, a capgirar-los.