Cartes dels lectors (I)

Menys riure i més bones maneres

Quin tip de riure que ens fem, que es fan els nostres fills. Fa més de 25 anys que els contes infantils emesos per la televisió es basen a posar en ridícul els pares, des de la famosa Arare i el seu progenitor, el doctor Slumpff, fins al cretí de Homer Simpson. Les mares són histèriques, cridaneres i, sovint, masclistes. I els nens són encantadorament perversos, sempre guanyadors. A les telesèries passa el mateix: els personatges parlen sempre de manera grollera i narren amb tota naturalitat escenes de violència física i verbal, normalitzant les famílies com a nuclis multiculturals, multiètnics i multisexuals, i donen a entendre que a cada casa un cabàs. El primer premi se l'emporta el programa de TV-3 Polònia, on l'activitat política és motiu d'escarni sense pietat, i sovint sense gràcia. Per acabar- ho d'adobar, els espots presenten homes i dones de físics impossibles amb posats i actituds propis de la prostitució.

Això és el que veiem tots, petits i grans, cada dia. Hi, hi, hi; ha, ha ha. Els nostres fills i els seus amics ja diuen "que cabró" a tota hora, i les nenes els contesten "a prendre pel cul" aixecant el dit del mig. No paren d'escopinar pels carrers i fumar porros, etzibant cops i insultant-se entre ells amb paraules que farien posar vermell un carreter dels d'abans. A classe, terroritzen el professor o algun company, i a casa fan el que volen com a dictadors consentits que exploten els seus pares fins a dir prou. I aquests, mesells, es consolen pensant que els fills dels seus amics encara són pitjors. En aquest país ja només ensenyen urbanitat els pares i els mestres de l'Opus. Ah, quina gràcia, quin tip de riure...

Antoni Prunés. Terrassa

EL LÍMIT DE VELOCITAT

Les regles del joc

J. H. E.

Barcelona

Aquests dies no faig res més que llegir queixes i laments respecte de les noves normes de trànsit. Hi ha lectors que consideren intolerable que el seu vehicle no pugui anar en cinquena o en sisena perquè va molt baix de revolucions; altres es queixen que no es respecti la seva presumpció d'innocència encara que superin el límit d'alcohol o de velocitat si no han causat cap accident, i hi ha els que veuen normal circular a les dues de la matinada pel carrer d'Aragó de Barcelona a 110 km/h. No sé on és el problema; hi ha unes regles de joc per a tothom. Condueixo cotxe i moto des de fa més de 20 anys i no tinc cap por, ja que respecto aquestes regles perquè el premi gros pot ser la meva vida i la de la meva família. L'últim és la queixa d'Anesdor, associació de fabricants de motos, a l'adduir que si s'apuja l'edat mínima per permetre l'ús dels seus productes, se n'anirà a la ruïna. Jo aniria més lluny, vetllant per la bona salut de les accions d'aquestes empreses: juntament amb el xec nadó, que l'Estat regali el permís de conduir als nounats.

A 10 km/h

Carme Ausio Soler

Sant Just Desvern

Estic d'acord que el Govern, vetllant per la nostra seguretat i per la del planeta, limiti la velocitat a 80 km/h. Però vull saber quines solucions em donaran els polítics si al matí m'he de llevar una hora abans per no arribar tard a la feina i, malgrat tot, les rondes de Barcelona estiguin col.lapsades i no pugui passar dels 10 km/h. D'això en dic jo indefensió. Ells legislen i es queden tan tranquils. Jo reivindico poder denunciar els governants quan no gestionen bé els impostos que recapten, ja que no tenim prou carreteres ni prou transports públics per poder desplaçar-nos amb rapidesa y comoditat.

PROBLEMES DE TRANSPORT

Rèplica a Ferrocarrils

Carles Grané

Sant Vicenç dels Horts

Per al.lusions, em veig obligat a contestar la carta de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) Compensacions (publicada a l'edició del 25 i 26 de desembre). Després de llegir amb atenció les respostes enviades pel portaveu de FGC a la meva carta Les engrunes de FGC i a la de Roser Martínez Xufré Ens prenen el pèl, li recomano que iniciï una carrera de polític, ja que els seus dots per escriure discursos buits li seran de gran utilitat. Continuo sense saber què els dóna dret a FGC a dubtar que jo sigui un usuari realment damnificat o quin mecanisme secret de comprovació utilitza que no es pot fer en una estació. Demano a FGC que no ens prengui el pèl, que no ens vingui amb la història de la fidelitat quan l'única cosa que li importa és evitar perdre més usuaris i, de passada, renovar la informació que té de nosaltres (aprofitant que la majoria dels usuaris no es molestaran a llegir la lletra menuda del fullet). Una mica de respecte; és el mínim que ens mereixem.

SUBMINISTRAMENT IRREGULAR

Aigua a Roda de Barà

Lourdes Castells Alós

Roda de Barà

Des de fa dos mesos hi ha filtracions d'aigua a casa meva, a Roda de Barà, i això causa la pèrdua d'uns 200 litres d'aigua potable a la setmana. Aquesta fuga del subministrament es produeix encara que tots els veïns tanquem la clau de pas. Ni l'ajuntament ni la companyia d'aigües ens donen cap solució. Després de tantes campanyes sobre l'estalvi de l'aigua, ¿per què es permet això?

ATEMPTAT AL PAKISTAN

Mort de l'esperança

Jorge Ipiña Pando

Bilbao

Encara que Benazir Bhutto, l'exprimera ministra del Pakistan, va tenir un mandat impregnat per la corrupció, la seva mort suposa una pèrdua de l'esperança de tenir un país més pròsper i lliure. Bhutto era una dona que es va atrevir a presentar-se a les eleccions en un clima cada vegada més imbuït del fanatisme islamista. Tot i que Pervez Musharraf no sigui del gust de qualsevol demòcrata, el seu règim potser és més convenient que una democràcia feble i corrupta que degeneri en un caos.

QUEIXES SOBRE LA TELEFONIA

Un mes sense internet

Ignasi Camp Ballesta

Santa Margarida de Montbui

Tinc l'ADSL més trucades de l'empresa Ya.com des de fa un mes i mig, i fa més d'un mes que estic sense internet. Els anuncis d'aquesta operadora sobre la qualitat del servei deixen molt a desitjar. Vaig presentar una queixa per escrit, i diverses per telèfon, però sempre sento la mateixa cançó: "Té un creuament de lí- nia", o "anirà un tècnic a casa seva".

EL BUTLLETÍ DE L'HOSPITALET

Informació inexacta

Núria Rosell Mir

Notícies relacionades

A la mateixa trinxera

L’opa esgota els terminis

Cap de comunicació de CiU. L'Hospitalet

A Manel Fran, coordinador de comunicació de l'Ajuntament de l'Hospitalet i autor de la carta Butlletí legal (publicada a l'edició del 25 i 26 de desembre) sobre els continguts de la publicació L'Hospitalet, diari informatiu de la ciutat, li recordo que el CAC va emetre un informe que deia que Televisió de l'Hospitalet va dedicar més del 90% d'espai a l'equip de govern municipal les setmanes prèvies a les eleccions. És una llàstima que en un mitjà on treballen excel.lents professionals hi hagi directrius polítiques tan marcades i que la informació no reflecteixi amb exactitud la realitat de la ciutat, ni la feina de l'oposició.