''He arribat a pintar amb cafè amb llet''

--Art a partir del rebuig. Me l'imagino rebuscant a les escombraries...

--No cal rebuscar. Vivim en una societat opulenta. Et quedes quiet i les coses van apareixent. Fa 25 anys que no compro ni un sol electrodomèstic, i tinc de tot.

--¡Què diu ara!

--La societat no dóna prou valor a les coses. La nostra obligació hauria de ser esgotar-les. Cap animal desestima una cosa mentre conté un gram de nutrient. Nosaltres descartem coses, idees i persones quan encara són útils en un 80%.

--Tremenda conclusió se'n deriva.

--¡És un comportament infantil! Si alguna cosa costa de visualitzar més de cinc segons, l'apartem.

--La seva història va començar principalment pels materials.

--Sí. Als 14 anys vaig entrar a treballar a Loscertales, una fàbrica de mobles saragossana que es va especialitzar en peces d'estil anglès, francès i holandès dels segles XVIII i XIX. Jo vaig fer, per exemple, els capfoguers de l'ambaixada espanyola a París.

--Bronzes, fustes, marbres...

--Vaig aprendre el comportament dels materials. Em van ensenyar que per traçar les potes d'una cadira s'havia de conèixer les pautes de creixement dels arbres i que als metalls se'ls podia donar colors meravellosos amb àcids i electricitat.

--El servei militar va acabar amb aquesta singular acadèmia.

--Sí. I vaig experimentar una crisi i me'n vaig anar a viure a un poble abandonat de la vall de la Solana, a prop de Jaca. Allà vaig prendre consciència que el que necessitava era al meu entorn. Materials i idees. De tornada a Saragossa vaig fer de tot per viure --envernissar, dissenyar prestatgeries d'escaiola, fer aïllament tèrmic-- i em vaig embarcar en la dura disciplina de pintar de debò.

--¿I això com es fa?

--Vaig començar a copiar i a copiar, amb llibres com el Tratado de la pintura de Leonardo da Vinci al costat. I en De lo espiritual en el arte, de Kandinsky, i en la seva continuació, Punto y línea sobre el plano, vaig descobrir que la pintura és un suport d'idees. Com que no tenia diners, vaig pintar amb el que tenia a l'abast. He arribat a pintar amb cafè amb llet... A fer aiguades.

--De sincer n'és. Altres es callarien aquesta arrencada.

--Els pintors copien, fins que hi ha un salt, un accident, una mutació. I es produeix una cosa nova. L'art serveix per desentranyar l'estructura de les coses i veure això nou. Bé, doncs un dia, copiant La belle ferronière de Leonardo, vaig començar a perdre els papers. La musa de Leonardo es quedava sense gest i a la mà hi tenia una patata. La vaig dibuixar així, amb una patata a la mà, i a la patata, el meu motllo dental.

--Xocant.

--La patata, el motllo, l'escorredor, la cassola a la qual falta una nansa, botons, una tassa trencada... Pinto amb objectes rebutjats per a l'ús formal i amb els residus que em queden a la ment. La meva intenció és poder parlar d'una cosa que desconec amb coses que conec.

--¿I per què li va agafar per recrear el Renaixement?

--Perquè el Renaixement va ser l'època en què l'home es va plantejar conèixer a fons l'home i va començar a generar escombraries.

--¿A generar escombraries, diu?

--Es van marcar cànons i el que no hi entrava, es descartava. Es va establir la segregació del coneixement. A les portes de les acadèmies hi penjaven rètols que deien: "Qui no sigui gra- màtic, que no entri", "Qui no sigui teòleg, que no entri". Es van generar escombraries físiques i intel.lectuals. Va augmentar l'aïllament. Això té un paral.lelisme amb la societat actual. I jo estic entestat a subratllar la meravella que són per a la intel- ligència les relacions.

--¿És un nou surrealista?

--No sóc qui per dir-ho.

--¿El disgusta la idea?

--La idea m'agrada. El somni ordena tot allò que descarta la consciència. I a mi m'obsessiona veure quina és l'estructura que suporta el mite, allò que no es veu. Algú ha dit que pinto l'ombra, però amb colors vius... No ho sé. Jo el que espero és sorprendre, perquè la sorpresa és un estímul de la reflexió.

--El reciclatge resulta sorprenent. Ressuscita el que és inútil.

--A Drap Art hi coincideix quantitat de gent que està investigant les relacions de tot amb tot. Hi ha molt talent, molta recerca. Molta més de la que he vist a Arco els últims cinc anys. A Drap Art hi ha innovació i s'ha demostrat que el que és nou regenera les neurones. Qui visita Drap Art s'esponja.

Notícies relacionades

Els fills de Sánchez

Sánchez no aixeca el cap

--Escolti, vostè a més demostra que la pintura no ha mort.

--La pintura és viva i viu una època meravellosa, com la poesia. ¿Sap per què? Perquè no ens fan cas. Ens han deixat en pau. Ja no som els propagandistes de res. Hi ha molta passió, tot i que va vestida de pobre...