L'entrevista amb Bernard Pivot
"No he tastat mai el cava català"
Va dirigir i va presentar durant 30 anys programes de llibres com 'Bouillon de culture' i 'Apostrophes' a la televisió francesa. Ara publica 'Diccionario del amante del vin:
--Així que tot va començar pel vi.
--El vi ha sigut com un company discret que ha estat allà sempre. Vaig néixer a Lió, però vaig passar tota la meva infantesa a Beaujolais. La meva mare tenia una propietat amb cinc hectàrees de vinyes. Els meus records d'adolescència estan lligats als treballs de la verema.
-- ¿I va collir bons fruits?
--Vaig tenir una educació molt estricta, i les veremes representaven per a mi períodes de llibertat, temps de bogeria, de sensualitat. Fins i tot crec que em vaig convertir en periodista literari a causa del vi.
--Llavors, ¿això de la literatura no ho portava a la sang?
--Va ser el destí qui va decidir. De fet anava per periodista esportiu, volia escriure sobre futbol al diari L'Équipe, però l'oportunitat em va sorgir a Le Figaro Littéraire. Quan el cap de redacció va saber que era de Beaujolais i que la meva mare tenia vinyes, em va demanar una bota de vi. Arran d'això em va contractar.
--El seu programa de llibres Apostrophes va durar tants anys com els bons vins.
--Ara seria impossible fer un programa de llibres en prime time. La televisió ha canviat molt. Nosaltres par- làvem de llibres i escriptors a dos quarts de deu del vespre, una hora i quart, sense malabaristes ni striptease ni publicitat.
--I autor que hi participava, autor que venia. ¿Com triava els escriptors convidats?
--Per un costat, hi havia els meus gustos personals. Per l'altre, m'agradava col.locar un acadèmic al costat d'un autor de 25 anys. O barrejar un best-seller amb autors més difícils. Volia que el meu programa semblés l'aparador d'una llibreria, on hi ha gent nova, autors consagrats, novel.la, poesia...
--Devia llegir moltíssim.
--Em passava tot el dia llegint. Era una espècie de monjo lector. La meva dona estava gelosa dels llibres. Les meves filles em recriminaven que no pogués sortir amb elles perquè tenia un munt de llibres per llegir. Però, gràcies a això, el programa tenia èxit. Si no m'hagués llegit aquests llibres, el programa no hauria triomfat.
--Parli'm de la cerimònia del vi.
--El vi no només és posar-se la copa a la boca. El plaer d'assaborir-lo ha d'anar acompanyat de la necessitat de controlar-se. M'agrada la degustació. Baixar a la cava, agafar l'ampolla, llegir l'etiqueta... I si vas a un restaurant, disfrutar mirant la carta, els preus. A casa dels amics, veure amb quin vi et sorprenen. El vi és la llibertat d'escollir, la llibertat de parlar. Jo vaig trobar el gust per la conversa a les caves.
--¿Per què el vi és cultura?
--No es pot explicar la història de la humanitat sense parlar de vins, les religions, la mitologia... A França hi ha un costum que m'agrada molt que és posar, el dia del bateig, unes gotetes de xampany als llavis del nen acabat de nèixer. Significa benvingut a aquesta terra i esperem que puguis disfrutar dels seus plaers.
--¿I si a algú no li agrada el vi?
--És com si no li agradés llegir. Es perd una cosa essencial en la vida.
-¿Ha tingut temps de complaure's aquí?
--Ja ho crec. He sopat al Loidi de Martín Berasategui i vaig demanar Les Terrasses, un Priorat del 2005. És un vi ben constituït, amb un bon atac, molt potent.
--Dels espanyols, ¿quin li agrada?
-- Un que per a un francès és impossible de pronunciar riu: el xerès. S'ha de beure molt per poder-lo pronunciar bé. Els finos i els amontillados m'agraden perquè són molt secs. Són vins d'aperitiu extraordinaris. Per als aperitius prenc xampany o xerès.
--¿I cava?
--No conec el cava català. Encara no l'he tastat.
--¡No m'ho puc creure! No sap què es perd.
--Aquests dies que sóc aquí aprofitaré per tastar-lo.
--Continuem amb la poesia. Si anés a una illa deserta, ¿quin vi s'emportaria?
--Si només tingués dret a una ampolla, me n'emportaria una de gran de Mouton-Rothschild o un gran Bordeus, però no me la beuria, me la miraria. I no l'obriria, la somiaria i el dia que el vaixell em vingués a rescatar, l'obriria i la compartiria amb els que arribessin a salvar-me. Passa com amb els llibres, per triar- los també s'ha de somiar.
--Ja que m'ho posa fàcil, ¿quin llibre s'emportaria?
--Un de receptes de Paul Bocusse, el gran xef de cuina lionesa; podria somiar salivant. També m'emportaria la correspondència de Voltaire, així tindria cartes per llegir.
Notícies relacionades--I quan arribessin a rescatar-lo, ¿per què brindaria?
-- Acabem per on hem començat. No em puc imaginar l'amistat o l'amor sense el vi. Brindar és la felicitat de l'intercanvi.
