tu i jo som tres // Ferran Monegal
Xurreria 'Matrimoniada'
Una de les característiques dels invents de l'exventríloc Moreno és la producció tipus xurro, és a dir, el sistema de la massa comprimida sobre un embut que permet anar tallant-la o allargant-la sobre la marxa, segons la demanda. És una forma de treballar a preu fet, amb escàs control de qualitat, però que si la fam de xurro és gran, la massa a fregir està garantida en quantitats industrials. Ara mateix, amb tot aquest sagramental del matrimoni sortint (Pepa i Avelino) i de l'entrant (Paca i Natalio), assistim cada nit a una delirant duplicitat: els que se n'havien d'anar --de fet, ja estan contractats per A-3 TV-- segueixen sortint a Tele 5, perquè la quantitat de xurro que sobre ells s'ha elaborat i congelat és enorme; i, paral.lelament, els nous també estan sortint, perquè sobre ells ja s'ha elaborat una quantitat de xurro fresc considerable. És a dir, que l'estoc de massa xurrera que té ara mateix Moreno al rebost de la seva xurreria és colossal. Aquests excessos de producció, com advertíem al principi, estan provocant caos en el procés de tall i envasament en cucurutxo televisat. A les Escenas de matrimonio del dimecres 28, per exemple, Paca i Natalio, en presència de la noia de servei, van escenificar aquest gag:
--Tinc gana, Paca, fes-me un entrepà de vedella amb pebrots.
--Ho sento Natalio, em falta l'ingredient fonamental.
--¡Els pebrots!
--No, ¡les ganes!
Doncs bé, l'endemà, dijous 29, els mateixos Paca i Natalio, en un altre lloc de la casa, amb uns altres vestits, i aquesta vegada sense la noia de servei, van interpretar el diàleg següent:
--Tinc gana, Paca, fes-me un entrepà de vedella amb pebrots.
--Ho sento Natalio, em falta l'ingredient fonamental.
--¡Els pebrots!
Notícies relacionades--No, ¡les ganes!
És a dir, encara que la situació i els vestits eren diferents, el guió era el mateix, i els van fer repetir, com cotorretes, el mateix gag. Nul respecte a l'audiència --l'audiència s'ho empassa tot, diuen els xurrers salvatges-- i menys respecte encara cap a aquests còmics excel.lents, Mari Carmen Ramírez i Manuel Galiana, amb tantes obres de teatre, ben fetes, a sobre. ¡Ah! La xurreria on estan immersos és delirant.
