Opus mei // JOSEP Pernau
Walesa explica històries als néts
Hi havia una vegada una factoria dedicada a fabricar vaixells, situada en un país sense llibertats, on els treballadors van posar en marxa un moviment reivindicatiu dels drets de la persona que es va estendre per tota la nació. Un líder bigotut es va fer famós i, tot i que se'l va sancionar brutalment, molts companys de feina el van seguir i la faula del peix petit que es menja el peix gros es va complir.
Va ser una gran victòria, ja que va arrossegar un imperi. El món va cantar la gesta. Les drassanes van entrar en crisi. De crèdits no n'hi faltaven. Era un honor prestar diners a una empresa de tant prestigi. Però moltes de les ajudes rebudes no s'ajustaven a les normes de la unió supranacional de la qual el país formava part. La capital comunitària no estava per a històries de bons i dolents. Es tornaven els diners, o la factoria passava a ser propietat d'una gran societat d'un país veí. I vet aquí un gat, i vet aquí un gos, si Déu no hi posa remei, la història heroica de les drassanes de Gdansk s'haurà fos. Del líderWalesafa temps que no se'n parla. Els polonesos són molt creients i no descarten un miracle.
Brussel.les recomana obrar amb fredor. El sentimentalisme no té cabuda en el món dels negocis. Més treballar i menys misses i discursos. Cada cosa en el seu moment, i el dels crèdits paternalistes ja va passar. A Ucraïna consideren que les drassanes ja són de la seva propietat. ¡Què els expliquen als creditors d'una cosa que va passar fa 30 anys! Els treballadors van viure un episodi apassionant, enfrontant-se al poder de Moscou, però es va acabar. L'aviWalesai tots els que el van seguir van viure una història molt bonica per explicar als néts.
Notícies relacionadesUna veu infantil interromp:
--¿Una altra vegada les drassanes? Canvia el rotllo, avi.
