La pràctica de la caça

Avui comença la temporada de caça i els nostres camps i boscos tornen a emplenar-se de trets i lladrucs, no sempre del gust de tothom. Caçadors i detractors de la pràctica de la caça tornen a estar un cop més enfrontats.Ortega y Gassetdeia que l'home sempre havia caçat perquè sempre hi ha hagut poca caça.Delibesdiu que l'afició a la caça només la pot entendre un altre caçador.

Avui dia hi ha una animadversió general manifesta contra la caça. El públic, en general, no entén per què uns homes dediquen el seu temps lliure a empaitar animals i matar-los. D'altra banda, també hi ha una conscienciació general sobre els temes ecològics i mediambientals. Sovint es diu que si no hi ha caça és perquè s'ha caçat massa determinades espècies i les seves poblacions han quedat minses i precàries. També persones que tenen la vivenda habitual en urbanitzacions pateixen cada setmana els espetecs dels trets, en aquestes àrees adjacents, abans pertanyents al bosc o al camp i ara urbanitzades. I no tan sols això: alguns grapats de perdigons plouen sobre la teulada o al pati de casa.

EL

PIM-PAM-PUMque es genera els primers dies de caça, per part de tiradors apostats vora els camps, que esperen el pas dels tudons i els tords, és vivíssim. Els tudons, que són coloms salvatges, són una espècie en clara expansió. Avui dia no és difícil veure'ls a qualsevol gran ciutat de Catalunya. Per un altre costat, gairebé tothom sap de l'expansió del porc senglar. En les passejades de cap de setmana no resulta difícil veure caçadors apostats esperant l'arribada del porc. Els caçadors fan certa impressió quan els veus amb el rifle o l'escopeta i la canana plena de munició. En fi, que en grans dosis generals, els caçadors no són gaire ben vistos precisament.

Però hi ha una altra cara de la moneda. Si no hi hagués caçadors, les poblacions de senglars creixerien molt més desmesuradament del que ja ho fan. Cada temporada es cacen al territori català desenes de milers de senglars. Sí, sí: desenes de milers. Això és positiu de cara a la pagesia, que veu com els camps i hortes queden una mica descansats de les males passades contí- nues del senglar. Des de branques trencades d'arbres fruiters fins a vinyes esquilades, regs gota a gota destrossats, camps d'hortalisses, patates i blat de moro malmesos, etcètera.

El senglar, un animal molt prolífic i intel.ligent, també travessa carreteres, i provoca accidents de trànsit, alguns de molta gravetat. Per un altre costat, també s'ha de dir que el senglar és un gran consumidor d'ous d'aus que nidifiquen a la terra, com la perdiu i el gall fer. Em diu el guarda major de la reserva de caça de la Vall d'Aran que, després d'estudiar les poblacions de galls fers aranesos, estan pràcticament convençuts que el continu empobriment de les poblacions és causat pel senglar.

De manera que estarem tots d'acord que el senglar, d'una manera o altra, s'ha de controlar. Hi ha qui podria apuntar que aquests súids s'han expandit desmesuradament per l'absència de depredadors naturals, com el llop. Però, ¿quants llops farien falta per controlar adequadament aquests animals? Probablement diversos centenars. I això també portaria conseqüències negatives per a la ramaderia. D'altra banda, Catalunya és un país tan hiperedificat i urbanitzat que segurament tants llops portarien encara més enrenou.

Per tant, els caçadors són necessaris per ajudar de manera molt directa a controlar aquestes nombroses poblacions. Sense anar més lluny, els caçadors intervenien en el control de les poblacions d'isards al Pirineu. Aquestes poblacions havien augmentat moltíssim, tot i la caça controlada, des de la creació de les reserves de caça, els anys 60 i 70, en què havien acollit unes colònies d'isards molt precàries. Però fa pocs anys es va declarar una epidèmia coneguda com apesta virusi que en poc temps s'ha apoderat de les reserves de caça. La mortaldat ha estat molt important: es calcula que al voltant d'un 70% o un 80%.

EL

MÀXIMbenefici de la caça és l'enorme quantitat de diners que genera. Una temporada de caça de perdius a la comarca de la Segarra oscil.la fàcilment entre els 2.000 i els 5.000 euros anuals per caçador. Pertànyer a una colla que caci el senglar suposa entre 600 i 1.200 euros per caçador. Si, contràriament, el que es vol és caçar un cérvol, una cabra hispànica o l'emblemàtic isard, ja es pot preparar bé la cartera, perquè, si el que es busca és un trofeu, la xifra pot ser d'escàndol i podem anar-nos-en fins al milió llarg de les antigues pessetes. Sigui com sigui, cada any tots els permisos queden exhaurits i, en alguns casos, com el de l'isard, hi ha bufetades per aconseguir alguna de les autoritzacions.

Notícies relacionades

Els fills de Sánchez

Sánchez no aixeca el cap

D'altra banda, la caça és escandalosa: els lladrucs dels gossos perseguint les futures peces, els trets i sobretot la sang dels animals abatuts no són del gust de molts. També és fàcil veure que el col.lectiu de caçadors és cada vegada un grup més envellit. No hi ha relleu generacional. Surten alguns joves, però pocs. El jovent prefereix dedicar el seu lleure a altres activitats. I també val a dir que per anar a caçar s'ha de matinar, i això no agrada gaire.

* Tècnic forestal.