Opus mei // JOSEP pernau
No digueu mai "jo no he sigut"
La gran apagada que hi va haver a Barcelona el juliol passat pot deixar costoses seqüeles. Tot per l'afany de voler tenir la raó i negar-se a compartir els costos. Fecsa-Endesa en té una gran part de culpa. Però la societat Red Eléctrica de España en té més. Tot per voler traspassar la responsabilitat exclusiva a l'altre i per pretendre aparèixer davant de l'opinió pública en un estat d'innocència angèlica.
Els alts representants de les dues firmes van adoptar l'estratègia infantil del "jo no he sigut" o "ha sigut el Pepet", que moltes vegades surt bé en la discussió sobre qui ha trencat un gerro, però que és de resultats fatals si s'aplica als costos d'un servei públic que va deixar de funcionar. Va ser tan pintoresca la discussió, que van circular gravacions del "jo no he sigut" pels grans centres econòmics europeus, unes promogudes pels defensors de Red Eléctrica, altres, pel front de Fecsa- Endesa. Ha estat una costosa lliçó sobre com no s'han de dur les coses a la Unió Europea. En una escola empresarial, les classes costarien un ull de la cara, de manera que no tindria res d'estrany que es comercialitzessin els vídeos de l'intent exculpatori.
Els afers econòmics són molt delicats i em pregunten com s'han d'afrontar per no caure en l'escàndol. La meva resposta és que amb discreció i equitat. Mai carregant tota la culpa a tercers. En els grans grups financers del continent i d'illes adjacents deuen estar fent-se un tip de riure ara al recordar la famosa opa que va estar a punt de tancar-se. Massa xafardeig, massa xafarders. A Catalunya hi ha una expressió que hauria de guiar la gestió econòmica: "El meu mal no vol soroll". Parlar massa és una mala pràctica. Emparar-se en el "jo no he sigut" porta al desastre.
