L'himne espanyol

Si enganxen una pòlissa a una cançó, surt un himne. La pàtria, potser mancada d'auto- estima, ha convocat els seus poetes perquè li escriguin una declaració d'amor. Bé, només la lletra, perquè la musica ja la sabem: és aquell "Txín! Ta! Txín! Ta!" (no "Tatxín! Tatxín!") que sonava per la tele quanFernando Alonsoencara pujava al podi. Ja en teníem unes quantes, però, segons sembla, no colen. Per exemple, aquella que deia així: "Mori Espanya / penjada d'una canya / si la canya cau, / Espanya, adéu-siau". O l'altra que, en castellà, feia:"Alzad los brazos, hijos del pueblo español...".Lleig: renovar-se o morir.

Seria desitjable, a més a més, a parer del Partit Popular, que el nou cantable enaltís la figura del Rei (la rima està servida: "llei"). Però, ¿per què inventar coses noves havent-hi tant per reciclar? ¿Recorden aquell vellcorridoque cridava"Con dinero o sin dinero / hago siempre lo que quiero ... porque sigo siendo el rey"?O, ¿per què no encomanar-se als millors poetes morts i demanar-li en préstec aJaime Gil de Biedmaaquells versos encara més terribles que la nostra realitat?"De todas las historias de la Historia, sin duda la más triste es la de España, porque termina mal".

O queSalvador Espriu--convenientment traduït-- tornés a recordar-li una vegada més a Sepharad que faci "que siguin segurs els ponts del diàleg" i que miri de "comprendre i estimar / les raons i les parles diverses dels seus

Notícies relacionades

Un gest imprudent

Quan les dones treuen la millor nota

fills".

I si aquestes propostes els semblen por encertades, sempre hi ha la possibilitat de tornar a la infància --la més certa de les pàtries-- i recuperar aquella simpàtica sintonia de l'abella Maya. ¿Se'n recorden?:"En un país multicolooooor...".