La moda d'una parauleta

Jo volia parlar amb una persona, i la telefonista que m'havia de passar la trucada em va dir: "Sí, senyor, un segonet". ¿Un què?

Després, comentant-ho amb alguns amics, em van explicar que a ells també els havien demanat un segonet de paciència. I ara escric aquestes ratlles perquè aquesta plaga sembla que s'està estenent sense que ningú pugui aturar-la. Perquè les noies --habitualment són joves-- acostumen a tenir veus agradables i és evident que volen ser simpàtiques. I ho són. ¿Però qui va introduir aquesta novetat, i com és que ha tingut tant d'èxit?

"Tenga la bondad de esperar un segundito" és una expressió ben intencionada però més aviat cursi. Però dir "un segonet", en català... ¿És que no estava bé dir "un moment" --"un momentet" si es volia ser una mica ridiculet, o ridiculeta?-- D'altra banda, l'experiència ens diu que un "momentet" pot ser un minut, o més. Si almenys diguessin "un minutet"...

El lector que sigui una mica fidel a aquesta columna ja haurà vist que els temes de llenguatge m'interessen. I he començat a donar voltes al "segonet". El segó és el conjunt de pells dels cereals que se separa dels grans quan es molen. El segó de blat és un aliment de diversos animals i s'utilitza en productes dietètics. En castellà, el segó es diu salvado.

O sigui que quan algú digui que m'esperi un segó net he d'esperar que m'enviï pells de blat sense cap mena d'impureses ni brutícies. Si ho traduíssim: "Espere un salvado limpio".

Notícies relacionades

El Jaguar del corruptor

Hi ha solució davant l’ocupació il·legal

Naturalment, les telefonistes no tenen cap culpa --o molt poqueta-- d'atendre'ns amb una expressió tan carinyosa o carinyoseta. Però haurien de desfer-se d'aquest tic de llenguatge que s'ha posat tan innecessàriament de modeta. Em sembla que no hi ha cap dificultat per dir. "Un moment, per favor". Però els misteris del naixement i la difusió d'una paraula són insondables, com diria un clàssic.

Del perfectament imprecís "un moment" hem passat al radicalment fals "un segon", i d'aquí a l'empalagós "segonet". Que, a més a més d'incorrecte, no vol dir el que la gent es pensa. Perquè segonet és una paraula que existeix al diccionari. Sí, senyor. El que passa és que no té res a veure amb el temps. Segonet és el nom que es dóna al "darrer segó de la farina". En castellà, moyuelo, menudillo. Ara només falta que, parlant en castellà, una telefonista em digui. "Espere un moyuelo, por favor".