editorial
Debilitats del sistema educatiu
L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals.
La debilitat del nostre sistema educatiu queda una vegada més de manifest en l'informe Mirades sobre l'educació 2007, elaborat per l'OCDE. Les dades que ofereix abunden en altres difoses amb anterioritat: índexs de fracàs escolar per sobre de la mitjana dels països desenvolupats i escàs aprofitament del creixent esforç pressupostari en educació. Només de remarcar que solament el 64% de la població d'entre 25 i 34 anys ha finalitzat els estudis secundaris --la mitjana de l'OCDE és del 80%-- és suficient per afirmar que estem davant d'una realitat preocupant amb repercussions en el mercat de treball, el progrés del país i les perspectives de futur de molts ciutadans.
Tal com es va posar de manifest quan es va publicar l'informe PISA (programa internacional per a l'avaluació d'alumnes) corresponent a l'any 2006, el fracàs escolar pot plantejar a la llarga greus problemes a Espanya, la vuitena economia del món, que hauria de disposar permanentment d'un jaciment de quadros mitjans ben preparats. No s'hauria d'acontentar l'Administració espanyola veient que marxem "en una direcció d'aproximació als països desenvolupats", com ha fet, tenint en compte que a escala econòmica figura entre ells, però que en termes educatius no ho sembla en absolut: ocupa el lloc 25 en la llista de 29 països de l'OCDE.
Notícies relacionadesEs tracta d'una deficiència estructural en la qual coincideixen l'afició desmesurada dels diferents governs per canviar els plans d'estudi, els programes carregats de matèries no sempre justificades que deixen pel camí una part de l'alumnat, la cultura del mínim esforç i del menyspreu pel coneixement, la dissolució de la figura i de l'autoritat del mestre o la marginació de la formació professional. Seria interessant prestar atenció als debats que hi ha oberts en països com França i Alemanya on, amb moltíssims menys problemes d'eficàcia dels seus sistemes educatius, es discuteixen, no obstant, els riscos que cauen sobre ells a causa d'una postmodernitat pedagògica mal entesa.
Al nostre país la despesa en educació ha crescut el 62% en l'última dècada i, en termes estrictament comptables, l'Administració ha d'aspirar a donar més rendibilitat i més gran a l'esforç que fan els contribuents. Sense oblidar, és clar, que sense la complicitat dels pares, les aules es poden convertir fàcilment en aparcaments de nens i adolescents.
