La roda // JUAN-JOSÉ López Burniol
Maniqueu, radical i sense escrúpols
karl Rove,qualificat per uns de "geni malvat" o "força fosca", és, per a altres, un "estrateg polític excepcionalment bo" que va portarGeorge W. Bushal Govern de Texas (el 1994 i el 1998) i a la Casa Blanca (el 2000 i el 2004).Roveha estat un dels ideòlegs neoconservadors que van plantejar el somni republicà d'aconseguir el poder imperial durant una generació per preservar els interessos dels Estats Units al món. Si aquesta era la meta, l'estratègia política per arribar-hi descansava en un rígid principi de claredat moral, que proclama la radical contraposició entre el bé i el mal. O blanc o negre.
Aquest maniqueisme ha impulsat una política exterior unilateral, que utilitza la guerra preventiva contra el terrorisme internacional --presentat com a encarnació del mal absolut-- com l'instrument apte per poder preservar l'hegemonia americana. I, en l'esfera interna, aquest mateix maniqueisme ha buscat --i obtingut-- la victòria electoral esgarrapant els vots decisius, no en el centre que oscil.la entre demòcrates i republicans, sinó en el mateix camp republicà, promovent la participació dels sectors extrems. Això exigeix plantejar una disjuntiva radical en temes sensibles, de manera que s'arribi al clímax de l'estàs amb mi o estàs en contra meu.D'aquí a la demonització de l'adversari i la seva conversió en enemic, hi dista tan sols un pas, que els neoconservadors americans --i els seus èmuls europeus-- no han dubtat a fer.
En un llibre deRusell Kirk,La mentalitat conservadora a Anglaterra i els Estats Units, es llegeix --en una síntesi dels valors del conservadorisme americà-- que "els estadistes conservadors han d'acceptar els seus deures al món amb modèstia i precaucions, i descobrir que la diversitat és millor que la uniformitat, que els EUA no poden imposar les seves institucions a cultures que tenen el mateix dret a ser respectades; i ha de recordar que la més alta obligació de l'Amèrica del Nord en els assumptes de les nacions és proporcionar l'exemple d'un Estat honest, tranquil i pròsper, d'una república justa i lliure, virtuosa i permanent". ¿Qui s'ho creu?Rove,no.
