La formació i la falta de metges

La formació no s'ha d'excloure del debat suscitat sobre la falta de metges en la sanitat catalana. L'accés als estudis universitaris de Medicina i la posterior especialització via MIR és una de les causes i, al seu torn, una de les solucions per pal.liar aquest dèficit. No obstant, les polítiques erràtiques que s'han portat a terme fins al moment han generat múltiples propostes que poden arribar a desvirtuar l'autèntic objectiu de la formació: la qualitat assistencial.

S'ha afirmat que una de les causes de la insuficiència de metges a Catalunya és l'augment de la precarietat de les nostres condicions laborals i salarials, en comparació amb altres comunitats autònomes o paï- sos del nostre entorn europeu. Però també és veritat que la gestió de l'oferta de places universitàries i de formació especialitzada ha afavorit aquesta situació.

En la dècada dels anys 80, amb la por de generar bosses d'atur professional, es van dissenyar i executar mesures per regular el mercat laboral mèdic, a través d'ofertes restrictives d'accés a les facultats de Medicina, i actualment és la segona carrera universitària amb la nota de tall més alta (la Universitat de Barcelona ja exigeix un 8,47).

AQUEST PÀNIC sobre el futur laboral en què participàvem tots, també justificava la restricció de l'oferta de places de formació postgraduada MIR. Posteriorment, als anys 90 es va corregir aquesta tendència amb un increment considerable de les places de formació especialitzada, sobretot de medicina familiar i comunitària. Aquestes van passar a ocupar el 60% de l'oferta MIR, ja que es volia potenciar l'atenció primària com a eix del sistema sanitari.

Malgrat tots aquests intents, les circumstàncies actuals han afavorit la reversió del problema, i han passat d'evitar la plètora de metges, a l'escassetat d'aquests. L'increment demogràfic de Catalunya, que ja compta amb 7,5 milions de targetes individuals sanitàries, l'envelliment de la població i les peculiaritats del model sanitari català, amb una extensa xarxa de centres sanitaris, ha provocat que s'hagi donat aquest gran desfasament entre l'oferta i la demanda de professionals de la salut.

Les solucions exigeixen mesures a curt i a llarg termini més coordinades amb les evolucions sociològiques que amb les preocupacions del mercat laboral. Per això hau- ríem de tenir en compte el desenvolupament social i tecnològic, la nova immigració i l'aparició d'una medicina amb més solucions terapèutiques, factors que incrementen exponencialment la demanda sanitària.

Sembla il.lògic continuar mantenint una oferta tan restrictiva de places universitàries de Medicina i de places de formació especialitzada MIR quan existeix una demanda tan alta d'aquests estudis. Difícilment és defensable demanar més metges i deixar que només el 30% dels sol.licitants puguin estudiar Medicina, una professió en què l'aptitud i la vocació tenen una impor- tància més forta.

A curt termini i una vegada per totes, hauríem d'elaborar un registre únic de professionals de la sanitat catalana per saber de quins recursos humans disposem i quina és la seva preparació. Un cop coneguts aquests paràmetres, existeixen mètodes jurídics i estructurals per incrementar aquests recursos, sense haver de recórrer a una importació descontrolada de metges. La legislació actual preveu la possibilitat d'oferir el 5% de les places MIR per a formació especialitzada a metges estrangers que no siguin comunitaris. Per una altra banda, al nostre país hi ha professionals que compten amb una preparació especialitzada no reconeguda als quals els hauríem d'oferir l'oportunitat de complementar la seva formació per poder exercir la medicina, sempre que superin una avaluació de coneixements i aptituds.

En aquest sentit, la llei general d'ordenació de les professions sanitàries (LOPS) permet a l'Estat i a les comunitats autònomes habilitar els professionals que no tenen el títol d'especialista.

A llarg termini, és necessari augmentar el nombre d'estudiants de Medicina per evitar que es quedin sense cobrir places d'especialització MIR, com ha passat en els últims anys i, paral.lelament, millorar les dotacions i infraestructures dels centres docents.

ARA BÉ, el suggeriment dels degans de les facultats catalanes de Medicina d'oferir una formació especialitzada més troncal, segons les necessitats d'especialistes, és una proposta abocada al fracàs atesos els antecedents de predicció que hem tingut. En un món tan dinàmic, on els canvis de població són constants i les demandes de salut són cada vegada més grans, les solucions al dèficit de metges han de ser al més pròximes possible en el temps.

Tot aquest esforç per crear nous especialistes, no servirà de res si no es desenvolupa una política d'incentivació i reconeixement professional que eviti la fuga cap a altres comunitats autònomes dels metges que s'han format a Catalunya. No podem permetre que la nostra sanitat sigui importadora de metges en formació i exportadora de metges especialistes.

Notícies relacionades

Agitadors ultres i periodistes

¿Entén el PP per què es fa a Barcelona?

Fins ara els fets ens han superat, però ha arribat el moment de reordenar amb serietat la formació mèdica especialitzada, esgotant totes les seves possibilitats i tenint en compte el seu objectiu final: el servei a la societat i la qualitat assistencial.

*Secretari de Comunicació i Imatge del sindicat Metges de Catalunya. Hospital Joan XXIII de Tarragona