cartes dels lectors (II)

CONFLICTE LINGÜÍSTIC

El paradís de Peinado

Tomás Martí Clavería

Barcelona

En relació amb la carta de Manuel Peinado, en què confessa que necessita anar-se'n de Catalunya, vull, per una part, donar-li les gràcies per la seva sinceritat i manifestar-li el meu suport. Per una altra part, dir-li que és una mica egoista al no voler revelar-nos el lloc on fixarà la seva nova residència. ¿Per què no ens diu on està aquest lloc on gairebé ningú es divorcia, ningú es fuma un porro, els immigrants són diàriament controlats perquè cap es descontroli, només hi ha un idioma, del pa se'n diu pa i del vi vi i els nacionalistes no et van tocant els nassos dia rere dia? De fet, ja he descartat alguns llocs: Holanda, per exemple; allà crec que es divorcien molt, per tant, aquest, fora. Canàries, amb les innombrables pasteres plenes d'immigrants descontrolats que hi arriben, també fora. Galícia o Madrid, tampoc, ja que s'hi consumeix molta droga; també fora. El País Basc, tampoc, ja que potser ens fan aprendre l'euskera. Per favor, que ens digui on està el paradís, que potser s'hi apunta algú més.

Que sigui feliç

Santiago Ascaso Lerís

Barcelona

Voldria dir al senyor Peinado que a Catalunya no es discrimina el castellà. Tan sols ha d'anar pel carrer i fixar-se en quin idioma parla la gent i en quin idioma estan escrits molts dels rètols de les botigues i establiments. No sap l'alegria que tinc quan en alguns establiments m'atenen en català. Segons diu a la carta, hi ha dos motius per anar-se'n: la pressió nacionalista i la desestructuració social. Respecte de la primera, és clar que Catalunya ha de defensar la seva llengua i la seva cultura, cosa que fan tots els països del món. I sobre la segona, hi ha la insinuació que Catalunya és la causant de tots aquests problemes, entre aquests el descontrol de la immigració. Si de cas, aquest últim és responsabilitat del Govern central. En resum: em sap greu que hagi patit durant 40 anys aquesta brutal societat catalana, i espero que allà on vagi sigui més feliç.

Catalunyes diferents

Mercè Ramírez Andrada

Calonge

He rellegit diverses vegades la carta de Peinado i estic completament al.lucinada, ja que penso que vivim en dues Catalunyes ben diferents. Tant de bo el que explica fos cert, ja que voldria dir que per fi som en un país normalitzat. El meu fill i els meus néts viuen a pocs quilòmetres d'on viu ell i el petit, de 4 anys, diu castellanades. ¿Per què? Perquè tot i que les classes es fan en català, a l'hora del pati ningú pot evitar que els nens castellanoparlants facin parlar els nens catalans en llengua espanyola. No obstant, el felicito per la decisió que ha pres de marxar de Catalunya, ja que persones com ell ens fan molt de mal i no les necessitem per a res.

LA TRAMITACIÓ DEL PASSAPORT

Viacrucis optatiu

Josep M. Busquets

Badalona

Amb referència a la carta publicada el dia 14 de juliol amb el títolOdissea urbana, voldria dir que si els seus autors passen un viacrucis per tramitar el passaport és perquè volen. Aquest document es pot tramitar durant tot l'any i no cal esperar l'època estiuenca per fer-ho. És molt fàcil carregar les culpes al sistema i, dir, com es fa a la carta, "així funcionen les comissaries". Tothom sap que en aquestes dates hi ha cues per gestionar aquest i altres documents. Senyors, siguin més previsors i no col.lapsin les comissaries.

WOODY ALLEN A BARCELONA

Barcelona s'atura

Javier Martínez Solano

El Prat de Llobregat

Dijous 12 de juliol. Sis de la tarda. Dos agents de la Guàrdia Urbana custodien, al carrer de Sombrerers (al barri del Born), la cinta que impedeix als vianants continuar cap al carrer de Montcada. Quan Woody Allen roda, Barcelona deixa de girar. Una dona es dirigeix a un dels policies i li pregunta: "¿Es pot caminar per aquí?". "¿Caminar?", li respon el corpulent agent. "Sí, caminar", insisteix ella. "És que hi ha una filmació i no es pot passar", justifica el policia. La dona es queixa per no poder passejar per la seva ciutat i ell, amb aire triomfal, li deixa anar: "És que és Woody Allen, senyora, i Barcelona és molt gran". En aquell moment vaig comprendre que, efectivament, a alguns representants de l'autoritat la ciutat els va molt, molt gran.

LLEIS CONTRAPRODUENTS

No més canvis

Félix Abia Paniagua

Sant Pere de Ribes

Una trucada de mòbil de quatre minuts costa avui dia més que una de sis abans que es promulgués la llei que ens protegeix dels abusos de les companyies de telecomunicacions. Actualment, 45 minuts en un pàrquing surt més car que una hora abans que hi hagués una llei que ens protegeix dels abusos en arrodoniments d'aquestes empreses. ¡Mare de Déu, que no canviï res! ¡Que el Govern no tregui una llei per protegir-nos d'aquests abusos!

DRET AL DESCANS

Les festes del Raval

Marina Torres Borraz

Barcelona

Per si no n'hi hagués prou amb el soroll i les molèsties que generen als veïns de la Rambla del Raval les freqüents concentracions a l'hivern, que són gairebé diàries a l'estiu, el dissabte 14 de juliol, amb motiu de les festes del Raval, vam haver d'aguantar un concert des del migdia, que van començar amb les proves de so, fins a la matinada de l'endemà. Doncs no creguin que quan va acabar la música va acabar el soroll. El local de festes a l'aire lliure va funcionar amb tota la seva esplendor fins a la matinada. Tot això amb el consentiment del nostre ajuntament. Per a més burla, aquest concert es diuL'alegria del Raval. Una vegada vaig sentir el senyor alcalde dir que el dret al descans dels veïns havia de prevaler sobre el dret a divertir-se. Segurament el vaig entendre malament.

Notícies relacionades

El Jaguar del corruptor

Hi ha solució davant l’ocupació il·legal

Fe d'errates

La pel.lícula que s'estrena el dia 10 d'agost i que ja ha estat piratejada i penjada a internet es titulaLos 4 fantásticos, i noLos 4 magníficoscom apareix a la pàgina 57 d'ahir i a la pàgina 3 de diumenge.