En seu vacant // IRENE Boada
Anglès, el llatí modern
Si vam poder recuperar el català quan estava força desprestigiat, ara podem continuar acomplint altres fites. Que l'anglès esdevingui la tercera llengua de Catalunya té una gran importància si volem donar prioritat a la relació amb els altres. A més a més d'obrir- nos portes al comerç i la tecnologia (no volem ser un país només d'hotels), l'anglès ens permet obrir-nos al món, ja que és una llengua acostumada a absorbir el vocabulari i també la pluralitat de coneixements dels parlants de centenars d'idiomes. Els països de parla anglesa tenen les millors universitats i els millors centres de recerca. A qualsevol universitat nord-americana, britànica o canadenca s'hi celebren congressos i seminaris tot l'any amb els resultats de les darreres investigacions internacionals. Tots aquests avanços fan que l'anglès ara ja pugui ser comparable al llatí d'abans. Seria un error restar-li valor pel fet de ser la llengua de l'imperi nord-americà.
Podem tornar a repetir l'èxit de la immersió del català a les escoles, ara amb l'anglès. De tota manera, no només ho aconseguirà la Generalitat, sobretot és necessari que la gent s'entusiasmi: escoles, mestres i associacions han de transformar una societat que, de dues llen- gües, passarà a tenir-ne tres, amb educació, tants subtítols com es pugui i aquell esforç col.lectiu que només arriba quan la gent s'enamora, de la llengua o de la Barcelona olímpica.
A les escoles de Suècia tenen l'opció d'aprendre la història en anglès, i també ho fan a Alemanya. Nosaltres no serem menys. Però és que, a més a més, aconseguirem estimar més el castellà i el català i, potser, fins i tot podem recuperar el francès. Perquè el saber ens fa ser més respectuosos i tolerants.
