La pressió gihadista sobre els cascos blaus // MATEO Madridejos
La pau armada i falsa del Líban
L'irredemptisme i el terrorisme s'utilitzen per part de Síria depenent de les necessitats estratègiques
La mort de sis soldats de l'Exèrcit espanyol al Líban, víctimes d'un atemptat terrorista, es relaciona amb el nou cicle de violència obert pel grup gihadista Fatah al-Islam des del camp de refugiats palestins de Nahr al-Bared, el 20 de maig. Una vegada més, la majoria política libanesa que dóna suport al primer ministre,Fuad Siniora,imputa l'esclat a la llarga mà de Síria, ja que els seus cercles governants no han acceptat mai la separació imposada per França el 1943. L'irredemptisme i el terrorisme s'utilitzen per part dels serveis secrets sirians depenent de les necessitats estratègiques o de supervivència de la dictadura de Damasc.
Després de 15 anys de guerra civil (1975-1990), aprofitats per Síria per afermar el seu protectorat, la reconstrucció es va portar a terme sota l'ègida del primer ministreRafiq Hariri,un sunnita multimilionari amb forts vincles amb la monarquia saudita, protegit inicialment pels sirians, que va dimitir el 2004 després d'haver rebut una reprimenda a Damasc quan va intentar defensar la independència del Líban. L'assassinat deHariri,el 14 de febrer de l'any 2005, per part dels esbirros del dictador sirià, va commocionar el país i va desencadenar una protesta nacional, la revolució del cedre, que per primera vegada va unir els libanesos independentment de la seva pertinença tribal.
Sota una forta pressió internacional, dirigida a l'ONU pels Estats Units i França, el president de Síria,Baixar al-Assad,va ordenar el replegament de les seves tropes, de manera que l'últim soldat sirià va abandonar el Líban el 26 d'abril del 2005, després de 29 anys d'ocupació. Una comissió investigadora designada pel Consell de Seguretat va arribar a la conclusió que l'assassinat deHaririhavia estat maquinat a Damasc i va sol.licitar la celebració del judici dels presumptes magnicides davant d'un tribunal internacional.
Al front sud, Israel va envair el Líban el 1982 i les seves tropes es van mantenir en una franja de seguretat fins a la retirada el 2000, fustigades per Hezbol.là (Partit de Déu), una organització xiïta creada amb el suport de Damasc i el suport logístic de Teheran, que va internacionalitzar encara més el conflicte i va convertir el Líban en un caldera de grups terroristes que es barregen inextricablement. La dinàmica del terror inclou els grups sunnites que revifen el fantasma de la guerra civil, sufragats per les monarquies petroleres per reduir la influència xiïta, de manera que el Líban pateix la metàstasi del càncer de l'Iraq i de la pugna regional entre l'Aràbia Saudita i l'Iran.
LA SITUACIÓ volàtil va degenerar en la guerra de fa un any amb la nova invasió de l'Exèrcit israelià i el llançament per part d'Hezbol.là de míssils contra el nord d'Israel. L'empat bèl.lic va propiciar una tardana intervenció de l'ONU. La resolució 1701 del Consell de Seguretat (11 d'agost del 2006) va exigir el cessament d'hostilitats i va reforçar la Força Interina de les Nacions Unides al Líban (FINUL), creada el 1976, però condemnada a l'ostracisme. Quan es deliberava al Consell de Seguretat, ja van sorgir reticències sobre el mandat equívoc, els mitjans i les normes d'intervenció, tenint en compte el precedent de Bòsnia i Hercegovina, on la Força de Protecció de l'ONU (Fuerpronu), encarregada de mantenir una pau inexistent, va patir 167 baixes mortals i va veure com els cascos blaus holandesos assistien oprobiosament al genocidi de Srbrenica.
La missió és quimèrica perquè mantenir la pau on no existeix constitueix un exercici voluntarista que s'acosta a la imprudència. I el Líban no està en pau, sinó en ebullició armada. L'actuació de la FINUL es basa en dues premisses falses: la capacitat de l'Exèrcit libanès per desarmar Hezbol.là, que no podria realitzar sense encendre la metxa de la
guerra civil, i la voluntat unitària del Govern libanès, en crisi des del novembre passat. A més a més, tant Hezbol.là com altres grups d'oposició coincideixen amb els radicals palestins i els elements d'Al-Qaida que la FINUL és un apèndix de l'OTAN per protegir la frontera nord d'Israel. El consens no pot ser més explosiu.
LA FINUL ha perdut més de 250 homes des del 1978. Com que el mandat expira el 31 d'agost, el Consell de Seguretat hauria de revisar la seva naturalesa perquè els cascos blaus puguin protegir-se d'uns atacs que semblen inevitables en un país on regna el caos, proliferen els grups terroristes i floreix el contraban d'armes. Un informe dels experts de l'ONU criticant durament la inoperància de l'Exèrcit libanès, l'advertència del Govern de Beirut i les seguretats que Hezbol.là va oferir als diplomàtics europeus quan es van reunir a Sidó, a principis de juny, no van evitar l'atemptat contra els espanyols.
La ignorància o l'absoluta innocència de Hezbol.là són poc creïbles. Tots els grups terroristes es barregen i totes les atrocitats són previsibles en un país que pateix una múltiple crisi estructural. Crisi de l'Estat-nació, avassallat pels grups confessionals o la col.lusió de Síria amb el terror, i incapacitat endèmica dels governs per combatre el tribalisme, la pobresa i l'analfabetisme que alimenten els pitjors malsons. A tot plegat s'hi ha d'afegir la incúria dels països àrabs en general davant de la tragèdia dels refugiats palestins. Si la situació geoestratègica es degrada, els governs de la Unió Europea es podrien plantejar la retirada dels seus contingents abans que sobrevingui una nova carnisseria.
*Periodista i historiador
