editorial
Discreció del Govern
L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articles exposen opinions personals
Sense escarafalls ni coreografia electoral, amb la discreció a què obliga la negociació de l'ús d'una instal.lació pública, encara que de gestió privada, el circuit de Montmeló ha assegurat fins al 2016 la disputa anual d'un gran premi de fórmula-1. A diferència de l'espectacle d'amiguisme i d'interferències polítiques ofert per les autoritats valencianes --Francisco Camps i Rita Barberá-- i el patró de la F-1, Bernie Ecclestone, les matisacions del qual no han aconseguit esvair la sensació de martingala, aquí s'han imposat la professionalitat del RACC, l'entitat que té al seu càrrec l'explotació del circuit, i el sentit de la mesura del Govern.
És possible que el disgust de Rodríguez Zapatero pels ardids d'Ecclestone, disposat a fer-los la campanya als líders populars valencians, ajudés a precipitar l'acord de Montmeló, però no treu gens ni mica de mèrit al fet que el tripartit català renunciés a una operació de dubtós gust per treure partit electoral de la qüestió. En política encara s'agraeixen el bon gust i les preocupacions estètiques, encara que només sigui per contrarestar els professionals de les campanyes vociferants. I que algú renunciï al populisme encara s'agraeix més, perquè protegeix la democràcia dels desaprensius.
L'organització d'un gran premi de F-1 és, essencialment i per sobre de tot, un gran negoci: per a l'organitzador del campionat del món --Ecclestone--, per al circuit que l'acull i per a l'àrea geogràfica on es troba. No hi ha res de dolent en això, però recórrer impúdicament a aquesta promesa de negoci per atraure uns quants vots, resulta del tot vergonyós.
