Set x set // ROSA CULLELL
Veus de soprano
Al segle XIX, els experts de l'escola francesa van catalogar les veus humanes, des de la més alta fins a la més baixa, atenent la partitura i el llibret. La vida a l'escenari ope- rístic la protagonitzen tres veus femenines (soprano, mezzo-soprano i contralt) i tres masculines (tenor, barí- ton i baix). Qualsevol melò- man sap que les sopranos donen les notes més agudes. També que no totes són iguals, que hi ha timbres, colors i fins i tot volums diferents. La Isolda deWagnernecessita una veu dramàtica i potent, mentre que aLa Traviata,la cortesana Violeta requereix una veu lírica.
A la platea, fins i tot al cinquè pis de la vida real, la distinció és més difícil. Segons uns biòlegs britànics, els homes estan científicament incapacitats per processar la veu de les dones. Ni tan sols la senten. No és que s'avorreixin amb nosaltres, que ens trobin superficials en l'anàlisi política o que s'estimin més parlar de futbol amb els amics. Resulta que el to femení activa cèl.lules cerebrals diferents. La nostra veu melodiosa, afirma el professorMichael Hunter,és difícil de desxifrar, requereix una gran concentració i a ells els cansa molt ràpidament. La part del darrere del seu cervell només processa veus conegudes, les que s'assemblen a les seves. La resta és pur soroll.
Hi ha 3.000 milions d'homes al món. Alguns ja han aconseguit sentir-nos. Són els que et miren i, per si això fos poc, et veuen. Als que els agraden les dones. Com el doctorSantiago Dexeus.La seva fundació ha inaugurat l'exposicióDona, un cos, una vida. Allà hi ha totes les veus. Les que aquest metge prodigiós fa anys que escolta.
