Trapelleria o cara dura

No fa falta tenir lleis ni manaments ni ordenances municipals per saber què està ben fet i què no ho està. No està bé fer enrenou en una església ni entrar en una mesquita sense descalçar-se. No està bé pegar a un pare ni tolerar que un fill ens trenqui tota la vaixella. No està bé pixar als escocells del carrer, ni dir-li coix a un coix, ni colar-se al metro, ni deixar de pagar al supermercat. No està bé i ho sabem. No està bé aprofitar-se dels tontos ni clavar-li un cop de peu a un gos desvalgut. Existeix una intuïció connatural a totes les civilitzacions que indica quina és la frontera entre el bé i el mal. No està bé robar l'almoina del cec ni delatar el que ens ha donat la confiança de la seva debilitat. Per descomptat, no només no està bé, sinó que és un crim, que algú posi una bomba en una plaça i que hi morin més d'una dotzena de ciutadans. Però estàvem parlant de les normes petites i dels crims atroços.

Ahir, però, hi va haver més d'un comentarista que es va posar les botes malparlant del Govern perquè la mateixa policia que havia detingut una suposada estafadora de la Hisenda pública havia hagut de deixar anar un terrorista de pena complerta que anava passejant pel carrer amb la seva nòvia. La comparació odiosa és l'últim argument dels intolerants. Els mateixos que fa uns quants dies volien veureDe Juana Chaosmort en la seva pròpia inanició es lamentaven ahir de la detenció inhumana i dolorosa d'Isabel Pantoja.Res a veure, per descomptat. Però en el fons semblava que el blanqueig de grans sumes de diners fos una virtut quan qui en surt estafat és l'Estat. O, per dir-ho d'una altra manera: a ulls dels ultramuntans deu semblar que el delicte fiscal deixa de ser delicte per convertir-se en una virtut en funció que els que manen són dels nostres o dels altres. La Hisenda, per aPedro J.i altres defensors del crim econò- mic, ja no és Hisenda pública, sinó que els diners de tots plegats van a parar directament a les arques deZapateroigual que l'or del Govern legítim de la República va ser considerat durant molt de temps l'or de Moscou.

TambéLola Flores,quan el tema dels números l'administravaJosep Borrell,va adduir que no sabia que s'havien de pagar impostos. Jo també estic d'acord que els artistes contribueixen a la bona fama d'un país. De fet, m'encantaria que hi hagués una desgravació sistemàtica dels guanys dels que es dediquen a la literatura, a l'art o a la poesia. Com a mínim, si fos així, tindríem un país de faula. No hi hauria ni AVE, ni sanitat universal, ni pensions, però ens passaríem el dia fent palmes i cantantcoples. Això és el que devien pretendre els malais de Marbella.

Llunyana fascinació

En la magnífica primavera de Mallorca evoco les frases deVillalonga,quan el senyor de Bearn recorda que els únics paradisos són els que s'han perdut. Em pregunto: ¿per què l'amor és més intens com més lluny està l'enamorat? ¿Per què ens estimem més fer negocis amb gent de l'altre costat del món i no amb el veí? ¿Per què els cirurgians són millors quan els has d'anar a buscar? ¿Per què la distància deixa de ser l'oblit i es converteix en el més fort dels vincles?

Notícies relacionades

El Jaguar del corruptor

Hi ha solució davant l’ocupació il·legal

Beatitud

La felicitat deu ser aquell estat de l'esperit en què fins i tot la mort pot ser benvinguda.