Lectors

cartes dels lectors (II)

EL PERIÓDICO publica opinions, rèpliques i suggeriments d'interès general, respectuoses amb les persones i institucions. No es consideraran les cartes de més de 15 línies, que podran ser extractades. Tot i així, resulta impossible publicar-les totes. Tampoc es mantindrà correspondència o contacte telefònic sobre elles. Hi han de constar: nom i cognoms, DNI, domicili i telèfon.

5
Es llegeix en minuts

LES MENTIDES DE L'11-M

Consciències podrides

Alberto Ríos

Madrid

Aquell 11-M molts vam pensar que el terrorisme islamista podia estar darrere d'aquella barbàrie perquè el nostre país havia estat amenaçat per Bin Laden i perquè ETA no havia avisat i Batasuna negava la seva implicació en l'atemptat terrorista més gran d'Europa, un atemptat l'autoria del qual hauria posat en evidència un Govern que afirmava que la banda terrorista estava més feble que mai. Tot i així, ETA va ser considerada culpable, quan les proves no l'assenyalaven com a autora de la massacre. Recordo la ràbia, la impotència i la tristesa al sentir els testimonis. Hi va haver 192 persones que van saber la veritat en aquell mateix instant, però no van poder dir-la. 192 morts i més d'un miler de ferits no van pesar sobre la consciència dels que anaven coneixent aquesta veritat i van decidir mentir per no perdre unes eleccions. La nostra societat va ser doblement atacada: per la mort, que no alleuja ni repara el dolor de qui la provoca, i per la mentida, que no va netejar consciències: les va deixar podrides.

L'actitud d'Acebes

Raimon Piqué

Barcelona

L'actuació d'Ángel Acebes davant dels fets constatats durant el judici de l'11-M és l'única que es podia esperar, perquè és incapaç d'una altra cosa. L'espectacle ha estat grotesc i els fets el desmenteixen. Cada dia que passa és més evident el seu trist protagonisme en el cúmul de despropòsits que va ser la gestió de l'atemptat. Però quan no es coneix ni l'ètica ni el penediment, s'acaba oferint un patètic espectacle en el qual es combina una arrogància i un desvergonyiment sense límits amb intervencions balbucejants i inconsistents. Tot menys admetre la seva responsabilitat. Sostenir-la i no esmenar-la: aquest és l'únic credo d'un sector polític que es concentra essencialment en el PP. ¿Ara Ángel Acebes tindrà la gosadia de continuar donant-nos lliçons morals? Sens dubte que sí. I acompanyat d'Aznar i Zaplana, el resultat pot ser encara més genuí.

L'art d'enganyar

Joan López

Santa Perpètua de Mogoda

La política és l'art d'enganyar els pobles. Algú em va fer aquesta afirmació fa temps, encara que llavors no vaig entendre el que em volia dir. Ara ja reconec elsartistesque fan creure a la gent que els vots són en benefici del poble i no d'ells mateixos. No tenen escrúpols a l'hora de trair la confiança dels seus votants, i sempre troben excuses per dir que ho fan en defensa de l'interès general o bé pel país. ¿I quin benefici obtenia el poble que fos ETA i no Al- Qaida la que va cometre l'atemptat? Elsartistesvan calcular que amb la veritat perdrien les eleccions. No obstant, ¿què és el que reclama una mare quan li maten el fill? Fa pànic que hi hagi polítics que no tinguin altres arguments, encara que siguin mentides piadoses, per assolir o mantenir-se en el poder.

TABAC AL TEATRE

Fumar o no fumar

Juan Roca

Barcelona

El 10 d'abril, a la seccióCoses de la Vida,vaig llegir queEls metges denuncien que sèries i films inciten a fumar.Però no cal anar tan lluny a buscar pel.lícules o sèries on es fumi. Al cap i a la fi, a través de la pantalla ningú s'empassa ni respira el fum del tabac, com passa al Teatre Nacional de Catalunya. En obres comValentina,un actor encén un puro, o aTornar a casa, un altre actor encén també un puro, i després, amb tres actors més, encenen un total de quatre puros al mateix temps. I la gent que està asseguda a les primeres files s'ha d'empassar tot el fum. Segons tenia entès en espectacles de cara al públic estava prohibit fumar.

AFICIÓ TAURINA A BARCELONA

Fans de José Tomás

Juan Sánchez

Barcelona

El torero José Tomás reapareixerà a Barcelona el 17 de juny vinent, després de quatre anys d'absència. Només unes hores més tard que es posessin a la venda, les entrades ja s'havien esgotat a internet i als caixers automàtics, i les cues a les taquilles eren interminables. Al final, el meu grup d'amics i jo ens hem quedat sense totes les entrades que volíem. És evident que hi ha molta afició als toros a Barcelona. Esperem que en prenguin bona nota els polítics d'ERC, obsessionats per fer desaparèixer l'afició taurina de la nostra ciutat per motius polítics que pretenen disfressar sota una suposada defensa dels animals.

ANUNCI POLÈMIC A LA SEXTA

Amb les estrangeres

Christian Vargas

Sabadell

No sé què ha pretès La Sexta amb l'anunci en què parla de Darek, un noi polonès, i a continuació, surt el mapa de Catalunya i una veu enoffque diu:"No, no; polaco de verdad".No crec que La Sexta hagi d'entrar en aquests jocs, perquè li pot resultar contraproduent. Sóc català i espanyol, però si per a La Sexta sóc"polaco", ha aconseguit el que es proposava. Ara, La Sexta, que li havia arrabassat el dial 6 del meu televisor a Antena 3, ja està on es mereix, juntament amb l'americana CNN, la DSF alemanya, la TV5 francesa i la RAI italiana, com a bon canal estranger que s'ho valgui.

Ni radical ni 'polaco'

José Suárez

Notícies relacionades

Barcelona

Enmig de la crispació que hi ha en aquests moments a Espanya i Catalunya, i després de sentir Losantos i companyia a l'emissora COPE, de veure un nou humorista, el senyor Urdaci, i de contemplar les envestides dels senyors Rajoy, Acebes i Zaplana, la veritat és que no em sorprèn però sí que m'ofèn la falca publicitària emesa per La Sexta en què anuncia l'aparició de Darek (enèsim nòvio d'Ana Obregón) en un programa. ¿Com ho fan? Doncs anomenant"polacos"els catalans. ¿Algú considera que dir"polaco"a un català és apropiat en una televisió d'abast nacional? ¿Que potser hauríem de seguir l'exemple de la dreta nacionalista espanyola, que s'autodenomina de centre, i boicotejar La Sexta a Catalunya, tal com van fer ells amb el grup Prisa? Pensem tots, catalans i pares immigrants amb fills nascuts en aquesta terra. Sóc català, de pares andalusos, orgullós de les meves arrels, però català. Ni radical, nipolaco.