Entrevista amb Kirti Menon// NURIA NAVARRO
"Necessitem que aparegui un Gandhi"
A Sud-àfrica, Mahatma Gandhi va ser fèrtil. Allà li van néixer la idea de la resistència pacífica i quatre fills. Kirti Menon, néta de Manilal, el segon dels quatre, segueix a Johannesburg mantenint el llegat del seu bes- avi i intentant combatre l'apartheid i la sida. Va passar per Barcelona per debatre el paper de la religió en el foment del desenvolupament sostenible, en una trobada organitzada per UnescoCat.
--Ve d'una estirp pacífica.
--Manilal, que es va quedar al capdavant de la colònia Phoenix, a prop de Durban, es va casar amb Sushila, i va tenir tres fills: Sita, Ela i Arun. Jo sóc filla de Sita.
--Llàstima que no va poder conèixer el seu il.lustre besavi.
--No, però cada cap de setmana anava a visitar la meva àvia Sushila, que vivia a l'assentament. Van ser temps molt bonics. Malgrat no haver conegut Gandhi, allà vaig aprendre els seus valors. La meva mare, que va passar uns quants anys amb ell a l'Índia, ens explicava que el besavi estava molt pendent de la família.
--Una branca d'aquesta família sosté que era difícil estimar-lo...
--Jo només puc donar fe del que em van transmetre la meva àvia i la meva mare. Elles sempre van dir que Gandhi era una persona afectuosa i que, encara que estigués dirigint campanyes gegants en favor de la independència, sempre va reservar temps per a la seva família.
--¿A què es refereixen doncs?
--La meva àvia m'explicava que, al néixer els seus fills, va pensar en la conveniència de tenir alguna possessió per protegir-los. Li va preguntar l'opinió a Gandhi. I ell va contestar: "La teva idea és correcta, però tots sónfills". La meva àvia va dedicar la seva vida a la comunitat.
--No hi havia doble vara de mesurar.
--No. I a la casa de Gandhi, que era com un santuari, es resaven oracions multireligioses. Jo vaig créixer així, i contínuament em plantejo com participar en el món.
--El cognom obliga.
--Pesa l'educació. Conforme vaig anar creixent, vaig descobrir qui era Gandhi. Vaig anar passant del vincle genètic a l'espiritual. Vaig comprendre que la meva responsabilitat era el compromís amb la no-violència, amb la tolerància, amb el respecte a les altres religions. Sovint, treballant en favor dels drets humans, em pregunto: "Si Gandhi fos aquí, ¿què hauria fet?"
--¿Hauria resistit el fracàs?
--¿Fracàs?
--La no-violència no passa pel seu millor moment.
--És més difícil ser no violent que optar per la violència. Mandela, Martin Luther King i Gandhi van triar el camí de la pau, que és un camí de sacrifici. I no estic segura que la gent estigui avui disposada al sacrifici que exigeix aquest camí. A vegades penso que Gandhi s'entristiria al veure l'actual destrucció...
--¿Què li sembla si repassem la seva lliçó?
--D'acord. Ho faré amb un exemple. El 1906, Gandhi va pujar a l'escenari d'un teatre de Sud-àfrica i va convidar tothom a plantar cara a una llei discriminatòria a punt d'aprovar-se. Els presents van decidir resistir. Tots. Gandhi va quedar sorprès. Llavors va comprendre que quan la gent creu fermament en una idea, es converteix en un sol cos i d'ell emana una gran força. Allà va néixer la paraulasatyagraha(acció no violenta). Era un 11 de setembre...
--Curiosa data.
--I li parlaré d'un altre succés. ¿Sap on era Gandhi el 15 d'agost de 1947, el dia de la declaració d'independència de l'Índia?
--A les fotos oficials de Delhi no apareix.
--Era a les zones on es van produir protestes i tumults per la separació de l'Índia i el Pakistan. Va optar per estar amb el poble. Va entendre que això era més important que sortir a la foto oficial al costat dels grans dignataris.
--¿On començaria vostè a invertir avui la consciència?
--El màxim problema és l'altíssim nivell de pobresa. La pobresa engendra malalties i falta d'educació. Això ens hauria de preocupar, constantment. I en segon lloc, caldria reflexionar sobre les causes que porten a faltar al respecte a la dignitat de les persones, i combatre-les. ¡Necessitem que aparegui un Gandhi, algú que, al parlar, ens faci sentir un profund compromís amb la pau!
--Mentrestant, vostè creu en els beneficis de la religió.
--S'ha subestimat la influència que poden tenir les religions. Considerem, per exemple, que l'escola és el lloc on la gent aprèn a preocupar-se pel medi ambient.
Notícies relacionades--Sembla el lloc apropiat.
--Ho és, però totes les religions se senten compromeses amb la protecció del planeta. És important que els assignem un paper més enllà de la connexió espiritual entre l'individu i algun déu. La religió pot ajudar a formar ciutadans responsables i conscients.
