El torn // Rosa Regàs
El revelador mirall del llenguatge
El llenguatge és l'expressió de la forma de ser d'una societat que reflecteix els seus comportaments, bons i dolents, els seus amors i els seus odis ancestrals.
En la meva infància, el Dijous Sant s'anava a l'Església a "matar jueus" donant cops a la part baixa del reclinatori o fent rodar les sorolloses matraques amb força fins a acabar gastant-ne les llengüetes de fusta i deixant-les silencioses. Eren els temps de la "confabulació judeomaçònica" i el llenguatge expressava el sentiment obligat del poble espanyol, sumit en una profunda i sinistra dictadura que tampoc acceptava jutgesses, editores, físiques, catedràtiques ni aviadores no només perquè no estava ben vist que les dones ho fossin, sinó perquè els usos religiosos i polítics de l'època tenien destinades altres ocupacions més excelses a les mares dels homes. Avui no matem jueus a l'església ni el Parlament, i tenim jutgesses, polítiques i fins i tot deganes, encara que més aviat poques. I a més acabem d'aconseguir una llei d'igualtat entre homes i dones que, encara que trigarà a penetrar en el subconscient de la societat, ens fa sentir millor en un món que podria arribar a ser més just.
Notícies relacionadesPerò la força del llenguatge segueix sent tan poderosa que una vegada una paraula s'ha revestit de burla, alabança o norma, és molt difícil desprendre-la del seu significat. Encara hi ha qui, per exemple, somriu amb suficiència davant la paraulafeminisme,com si arrossegués encara la ridiculització i el vilipendi a què van ser sotmeses aquelles sufragistes de principis del segle XX, a les quals devem un gloriós avenç en els nostres drets, que van sortir als carrers de Londres demanant el vot per a la dona. Sense acceptar la premsa llavors, ni a vegades tampoc ara, que el feminisme no és més que el compliment de la igualtat en llibertat i drets de tots els éssers humans que proclama la primera pàgina de la Declaració Universal dels Drets Humans. Igualtat de drets entre homes i dones, rics i pobres, blancs i negres, religiosos i ateus.
Igualtat en llibertat i drets, perquè, en tota la resta, les dones i els homes no som iguals, som, de fet, equivalents.
