¿Chinatown a Barcelona?

La proliferació de comerços regentats per ciutadans d'origen xinès al barri de la dreta de l'Eixample de Barcelona és, des de fa anys, una realitat evident. I no parlem només de negocis relacionats amb el tèxtil o de botigues de les anomenades detot a cent, sinó d'altres establiments, com ara restaurants, sabateries o centres de massatge. S'ubiquen preferentment al carrer de Trafalgar (en una zona que ja es coneix com a Chinatown), però també en altres vies, com per exemple els carrers d'Alí Bei, Casp o Ausiàs Marc, als límits entre l'Eixample i Ciutat Vella. A més a més, sembla que aquests negocis també s'estenen per altres barris, i així s'allunyen del model establert en altres ciutats occidentals en què es concentren en espais delimitats.

Els comerços xinesos, per dir- ne així, han experimentat canvis des de la seva arribada a Barcelona. Si bé s'han desenvolupat extraordinàriament, també és veritat que han diversificat la seva oferta. Dels primers comerços especialitzats en productes orientals s'ha passat a una botiga de proximitat en què el consumidor pot trobar una oferta més àmplia, des de parament de la llar a cosmètics o roba. Dels primers negocis al detall s'ha passat a una xarxa de magatzems a l'engròs que, segons algunes denúncies, també proveeixen de material eltop manta.

Les protestes ciutadanes, més o menys organitzades, més o

Notícies relacionades

De la normalitat

La dama de coure de CCOO

menys visibles, s'han anat accentuant. L'Associació per un Eixample Sostenible, per exemple, va al.legar en el seu moment que la implantació d'aquests negocis amenaçava de diluir la identitat del barri i provocar problemes de convivència. Aquesta defensa del comerç tradicional, avivada per determinats grups polítics, va ser percebuda per l'organització SOS Racisme com una actitud xenòfoba, que incidia en la procedència dels comerciants com a causa del problema. Davant d'aquestes postures, l'ajuntament ha mantingut la idea de no limitar l'activitat comercial sempre que aquesta s'ajusti a la normativa.

No obstant, encara que els plans d'usos ni poden ni han de contemplar el territori d'on procedeixen els propietaris dels comerços, l'Administració té l'obligació d'establir algun tipus de regulació que passa, abans que res, pel respecte a la legalitat i, després, per aplicar un model d'inspecció irreprotxable. I, per descomptat, per la definició d'una idea global de la ciutat i el comerç que volem.