Set x set // PAU ARENÓS
Les gambes gegants
La gamba de Palamós és extraordinària, un bumerang vermell i capgròs. També la de Barcelona, fora de sèrie, insuficientment destacada pels cuiners locals, que a les cartes haurien de donar-li la preeminència que es mereix.
Indicar que la gamba és barcelonina és una altra manera de construir i prestigiar la ciutat. Pot ser que la torre Agbar sigui un referent en la trama urbana, encara que és més important la gamba i la seva cuirassa, una altra forma de bellesa, compatible amb els vitralls deNouvel. El marisc, un monument. Un altre dia reivindicarem la galera, el parent lleig de la gamba. Al menjar-la, l'inexpert pateix amb l'armadura medieval que la recobreix. Poca carn i difícil d'atacar. Socialment estem més a prop de la galera a la defensiva que de la gamba.
No obstant, el millor crustaci que he menjat en els últims mesos no procedeix de la costa nord, ni central ni sud de Catalunya, sinó de Xàbia, a Alacant. Enormes, carnoses, fermes, vestals, unes gegantes a les quals enfrontar-se amb el fuet i la cadira del domador de feres. Ni el comandantCousteauva veure exemplars amb aquest fusellatge.
Notícies relacionadesVan ser un regal dels bessonsTorres,JavieriSergio, dos cuiners catalans poc coneguts a Catalunya.Sergioés el xef del Rodat, a Xàbia, inventor de la Gastrovac, una màquina de coure al buit. IJavierafronta l'aventura d'obrir un restaurant al Brasil. Els diferencies pel nas.
A quatre mans són brutals: lluç fet amb la Gastrovac amb brou de tucupí. Llarga distància: Barcelona-Xàbia-Sao Paulo. Les gambes titàniques, bullides i ensalgades amb sal. Xuclar-ne el cap va ser com baixar a pulmó al fons del mar.
