L'entrevista amb Lorena Gómez // NÚRIA NAVARRO

"Comparat amb el que hi ha fora, Risto no és res"

3
Es llegeix en minuts

Lorena Gómez (Lleida, 1986) s'ha emportat el contracte amb Sony, el Hyundai Cupé i la disculpa del feridor Risto Mejide, que la va comparar amb un consolador, per ser "perfecta en l'execució però tremendament freda en el sentiment". La jove, que s'ha anat construint des dels 8 anys, se sent còmoda amb lacoplai el pop, elsouli la balada. I a sobre li agrada treure taques i planxar.

--S'ha acabat vendre roba de Zara...

--¡S'ha acabat! Bé... No se sap mai. Jo no descarto res. Quan ho feia, intentava disfrutar al màxim com a dependenta.

--De l'imperi d'Amancio Ortega a la multinacional Sony.

--Per mi ha sigut tot un triomf. Però només per aguantar fins al final.

--¿Per aguantar el senyor Mejide?

--No em referia a això.

--La comparació amb el consolador ha passat als annals.

--Em va xocar elmoment consolador, però ho va retirar. Sé que en el fons tenia raó i crec que això va ser el que em va fer despertar. Comparat amb el que ens podem trobar fora, Risto no és res. Ens va obrir més els ulls.

--A base de vexacions...

--Risto volia el millor per a nosaltres. Sé que s'ha passat amb molts companys, però no amb mi. No em considero humiliada.

--Nega la seva fredor.

--Absolutament. El contenir-me per no deixar-me al descobert ha creat aquesta impressió. Abans m'emocionava per qualsevol cosa. Plorava amb moltes pel.lícules. Però a la tele tocava contenció.

--La seva mare és mestressa de casa i el seu pare, policia nacional...

--Funcionari.

--Bé. ¿Com veu això que la nena ja voli sola?

--A la meva mare li fa una mica de pena. El meu pare n'està encantat. Sap que és el meu món i em diu que ho disfruti al màxim. La meva família m'ha inspirat molta alegria.

--Doncs es va fer un fart de plorar quan li van dir que guanyava.

--Es van ajuntar les emocions. La il.lusió de resultar la guanyadora i la nostàlgia pel final de l'experiència.

--¿Ni una llàgrima per Daniel Zueras, que va deixar a la cuneta?

--No em va fer cap pena. Sé que triomfarà igual o més que jo. Té una veu impressionant i és molt bona persona.

--Diuen que és supersticiosa.

--Sóc bastant creient i una miqueta supersticiosa, sí.

--Sap que els primers d'OT tenen mala sort.

--Depèn de la persona. Quan un deixa de lluitar o es desinfla, afecta. Però jo ho estic agafant amb moltíssimes ganes. No em desanimarà aquesta llegenda. El que hagi de ser serà. A més he trobat una força que no m'havia imaginat tenir.

--Com alguns cavallers jedi.

--Ha, ha. Després d'una ensopegada, t'has de tornar a aixecar. A l'Acadè- mia no em vaig desanimar per una nominació ni per una interpretació fluixa. Vaig anar guanyant aquesta força que li dic.

--Doncs agafi empenta que ara ve la pujada.

--No tinc por. Estic començant a sortir del niu i tinc curiositat per saber com serà tot.

--Vostè va començar a cantar al niu mateix.

--Amb tres anyets ja taral.lejavaCántamede María del Monte. Amb el temps, va deixar de ser un joc. Vaig veure que m'encantava cantar i vaig anar aMenudo show.

--¿El de nens imitant estrelles?

--Un somni... Vaig saber que volia viure de la música. "Vull cantar, vull cantar". Tenia els meus pares atabalats i ells em portaven a tot arreu.

--Fins i tot a Operació Tremp

--Un concurs on es van presentar 100 persones. Va durar un mes i vaig guanyar amb la cançó deTitanic.

--Hauria lligat més, no sé... ¿Cargol treu banya?

--Ha, ha. Sóc catalana i també m'agrada cantar en la meva llengua.

--El seu pare, des de Lleida, la va animar: "¡Andalusia està amb tu!"

--Volia dir que Andalusia em recolzava. Ell és de Cadis i la meva mare, de Granada. I jo tinc el cor dividit entre Catalunya i Andalusia.

--Per interpretar s'ha d'haver viscut. ¿Ha viscut?

--A l'Acadèmia he après a passos de gegant.

--Viure és una altra cosa.

--¡Tinc 20 anys! I crec que, per interpretar, s'ha de saber interpretar. A l'Acadèmia m'han ensenyat a imaginar situacions, a ficar-me en el paper. És difícil, però possible.

--¿En sap d'amors?

--He tingut aquell primer amor d'adolescència, que és molt bonic. Però també sé què és el desamor.

Notícies relacionades

--¿I amb Leo què?

--Leo és un bon amic i ja està.