El progrés de la pau

Progressar implica anar cap endavant, buscar l'acció necessària per obtenir l'efecte de créixer, l'efecte de millorar. En el terreny col.lectiu, progressar representa un desenvolupament de la humanitat, i quan fa referència a una comunitat o país, el progrés comporta el seu enfortiment democràtic. El procés de pau davant la violència d'ETA constitueix, tant si ho volem com si no, l'autèntic repte de progrés en els termes que el desenvolupament democràtic exigeix i demana.

Anar cap endavant implica assumir que el camí de la pau no pot ser un altre que l'enfortiment d'accions i posicions que consolidin l'Estat de dret i que ofereixin als ciutadans la certesa que, sense exercici de la violència, en una societat democràtica totes les aspiracions són legítimes. Per avançar s'ha de dimensionar amb honestedat què és el que s'amaga darrere les demandes d'un progrés cap a la pau. Quines són les qüestions a abordar.

LES POSICIONSintransigents del Partit Popular, que han

barrejat terrorisme i concessions davant els nacionalismes català i basc, han delatat un dels principals reptes de procés del nostre moment democràtic. Des del discurs intel.lectual, ETA i el PP es troben, al trenar violència i autodeterminació. Terrorisme i nacionalisme.

La llei de partits, les querelles contraIbarretxe,la Mesa del Parlament o els membres de Batasuna, i la pressió de sectors judicials conservadors en són exemples dramàtics i crítics, d'aquesta falta de consciència democràtica. Es qüestionen bases essencials de qualsevol societat moderna com són el respecte a les institucions, al dret a sufragi passiu i actiu o la llibertat ideològica.

Per al progrés, no serveix la política que se sosté en l'existència d'ETA i que busca imposar els seus projectes de nacionalisme excloent, sigui el que sigui. El problema és que les institucions democràtiques, els partits polítics, també el Tribunal Suprem, tenen ara el deure d'assumir desenllaçar aquest trenat. La recent sentència del cas Jarrai, Haika i Segi n'és un exemple, d'això. Tres magistrats contra dos han decidit ampliar el concepte de terrorisme. El mateix Tribunal que ha estat capaç de declarar nul.les proves obtingudes a Guantánamo no actua igual per afrontar el conflicte basc. Existeixen juristes excepcionals que es paralitzen davant la qüestió de la violència i els nacionalismes i incorren en un involucionisme ranci i crispat.

La greu condemna per un delicte d'opinió al presDe Juana Chaosi la resta de jurisprudència d'allargament de condemnes són altres manifestacions d'aquest estadi deficitari de qualitat democràtica en algunes accions judicials. L'excepcionalitat penal i penitenciària a Espanya està arribant a cotes d'extralimitació desbordada.

Des d'amplis espais de l'exterior del nostre país, polítics, socials i jurídics, ja fa anys que es perceben aquests dèficits a Espanya i els situen en clau de procés complex i llarg després d'una dictadura. Com recordaGeorge Stenier,ser europeu també és tractar de negociar, moralment, intel.lectualment i existencialment, els ideals i les asseveracions rivals, especialment els nacionalismes.

LA

QÜESTIÓés si aquest diagnòstic de progrés s'assumeix realment en l'esfera dels partits polítics. Hi ha alguns factors que indiquen que aquest avenç es pot estar donant. Per un costat, l'obtenció d'una pau consolidada, amb absència de violència, amenaces i morts ja és una exigència clara i determinada de la societat civil de tot l'Estat, incloent-hi l'esquerraabertzale. La societat basca s'ha anat configurant a través d'Ahotsak, Lokarri o la Iniciativa de Juristes com a espais liderats per persones que practiquen el diàleg i que busquen avançar.

És cert que la primera percepció social arran del terrible atemptat de Barajas va ser de desànim. També ho és que, errors a part, la determinació de Zapatero a exercitar el repte polític de la pau davant l'opinió pública, retirant les tropes de l'Iraq i obrint un procés de negociació i diàleg per a Euskadi, ha estat percebut per la majoria de la ciutadania com una nova manera de fer política de progrés, de superació de models caducs que, basats exclusivament en la repressió i el bel.licisme, amaguen altres interessos. La gent ja sabem què vol dir fer polítiques de pau.

Per un altre costat, la possibilitat d'avançar en debats polítics entre partits i les posicions públiques de Batasuna reclamant el cessament de la violència són clares evidències que la via política ha de ser l'única via de progrés cap a la pau. Alguns estan entestats a fer de la paraulacondemnael reducte d'intransigència i risc de paralització. El que és realment important no és la paraula, sinó el que es vol dir, i ara per fi se sent en tots els espais les paraulespauiabsència de violènciacom un binomi indissoluble. Això és un autèntic signe de progrés.

Notícies relacionades

El septenni de Sánchez

Els pilars de l’esquerra

Els nostres líders polítics, incloent-hi els del PP, tenen el deure d'assumir una posició necessària de superació del tacticisme partidista i d'impuls de progrés.Unamunoposa paraules a aquesta posició necessària, a aquesta exigència de superar els obstacles propis.

"És una terrible esclavitud la de viure esclau del concepte que de nosaltres han format els altres. És terrible l'esclavitud, l'esclavitud de la vanaglòria. Un canvi, diran els altres. No, un progrés. No d'això, sinó de mi he de respondre. Llibertat, llibertat, llibertat".