¡Bon any! ¡Igualment!

Els adverbis són com els usurers. Si no hi ha més remei, atrapat pels deutes o per una frase que no funciona, hi has d'acudir. Acabes maleint, però, el dia que ho vas fer. Després, cobren uns interessos altíssims, en forma d'un estil encarcarat, barroer, massa fàcil. S'aprofiten de les circumstàncies. I el que és pitjor: t'hi acabes enganxant. Ja no pots escriure sense recórrer-hi de manera habitual. Parlo dels adverbis acabats enment, per descomptat, els més cínics, els més abruptament (ja m'entenen, ¿oi?) salvatges.

Tots aquests dies de temporal de missatges SMS, la paraula més escrita de totes ha estatigualment. Et desitjaven un feliç any nou o un bon Nadal amb un grapat de bones intencions, d'acudits de mal gust, de troballes més o

Notícies relacionades

El Jaguar del corruptor

Hi ha solució davant l’ocupació il·legal

menys enginyoses, d'ensucradíssimes esperances per al futur. I la resposta més efectiva --si descartem el silenci, per descomptat-- era limitar-se a un "igualment". El diccionari normatiu indica que aquest

igualments'ha d'escriure amb signe d'admiració per tal de fer explícita la cortesia de desitjar a l'altre el mateix que aquest altre t'acaba d'expressar amb més paraules. És el secret de la resposta. La parquedat, la moderació. La mandra, en definitiva. "Escolta", vols dir, "tinc ganes de dir-te que jo també tinc un gran desig que la vida et somrigui i que faig meves les teves intencions. Però ara no tinc cap interès a ser tan extens, tan poè- tic o tan humorista com tu. Així doncs, amic meu, ¡igualment!". És potser l'única vegada que he estat satisfet de comptar amb un usurer tan a la vora. Sense el seu ajut, aquests dies, la vida social hauria estat francament delicada i enutjosa.