Cartes dels lectors (I)

Professionals del volant que infringeixen la norma

Juan Llorens

Barcelona

Com en qualsevol col.lectiu, també en el del taxi segurament hi deu haver un percentatge que no es mereixi ni tan sols aquesta humil missiva, però arriba un dia que te n'atipes i aquest és el meu cas. El fet que una persona condueixi un taxi no li dóna dret a infringir sistemàticament les normes, no ja de circulació, sinó d'urbanitat. Aquest col.lectiu no està a l'altura de la ciutat que volem tots. Circulen pel carril bus --al qual tenen dret, ja ho sé--, però quan l'autobús fa la seva parada, ells accedeixen al carril esquerre per nassos, i s'aturen quan i on els sembla. El 27 de novembre, la meva filla va patir un petit accident amb la moto: anava darrere d'un taxi i aquest va frenar de cop, sense avisar amb els intermitents. El pitjor és que el conductor no es va parar per atendre-la. Ella no es va fer mal encara que la caiguda va ser aparatosa, però tinc la matrícula del taxi i el penso denunciar. I ho faré perquè estic fart del corporativisme fals i del victimisme infundat d'un sector que hauria de fer autocrítica; la societat, en general, no suporta els taxistes, ¿Per què deu ser?

Aquest taxista en qüestió, ¿ha pogut valorar l'abast de l'impacte en aquell instant? ¿I si la persona de la moto hagués necessitat ajuda immediata? Crec que jo conec la resposta. Barcelona és la segona capital europea amb més motos, després de Roma, i no hi ha dubte que aquesta circumstància deu incomodar un col.lectiu que està obligat a conviure amb aquest altre col.lectiu de les dues rodes. És la seva professió, és clar, escollida o no, però no són administratius; porten un vehicle públic i, per tant, haurien de donar exemple, cosa que no fan.

PROS I CONTRES DE LA TELEVISIÓ

Encert de La 2

Aleix Bonfill García

Sant Quirze del Vallès

Agraeixo als programadors de La 2 que emetin cada diumenge la sèrie documentalVoces contra la globalizaciónen horari de màxima audiència. És una proposta honrada --tot i que una mica maniqueista--, i neces- sària per als que estiguin ideològicament allunyats del seu contingut crític. Lamento, per tant, la poca publicitat i difusió de què ha gaudit. Documents com aquests o com la pel.lícula, encara en cartellera, sobre el canvi climàtic,Una verdad incómoda,haurien de ser necessàriament vistos, sobretot als instituts.

Concurs enganyós

José Ángel Morata Menchón

Barcelona

Em refereixo a l'engany televisiu que Antena 3 practica amb tots els ingenus que, com jo, han caigut en la temptació de participar telefònicament en el concursLa ruleta de la fortunaper resoldre un panell. El premi és de 500 euros, sempre que siguis el primer de trucar-hi i completar el quadro correctament. La burla consisteix en el fet que aquest és un programa gravat, cosa que fa impossible ser el més ràpid a resoldre el panell, ja que tothom coneix el resultat amb anterioritat. Fins i tot es permeten la barra de donar pas a la publicitat mentre gira la ruleta; a l'acabar els espots, la ruleta està en el mateix punt que abans. Prego als responsables d'aquest programa que no insultin més la intel.ligència del teleespectador. Si persisteixen en l'engany, proposo que els afectats passem les factures telefòniques a Antena 3 TV.

Espot masclista

Alfonso Toledano Gómez

Terrassa

Hi ha un anunci masclista i nociu que em molesta molt. Es tracta d'una multinacional encarregada de vendre succedanis alimentaris amb milers de calories. ¿Els sembla interessant veure que els seus fills es poden sentir més homes per consumir una espècie d'hamburguesa?

LA DIFUSIÓ DELS ESPORTS

Més NBA

Néstor Álvarez Robles

Rubí

Els mitjans de comunicació s'obsessionen amb el futbol i marginen altres esports que també interessen a la gent. Jo respecto el futbol, i a més el practico, però a la NBA hi ha quatre jugadors espanyols semioblidats per la majoria de les televisions. Només en alguns diaris apareix informació dels partits en què participen Calderón, Garbajosa, Sergio Rodríguez i Pau Gasol.

QUEIXA D'UN MADRIDISTA

Sempre negatiu

Joaquín Ramírez

Barcelona

Sóc un lector d'EL PERIÓDICO, diari que sempre he defensat, però estic fart de veure que qualsevol notícia sobre el Reial Madrid es dóna com a negativa. Aquest és el cas del tractament que rebia el president del club, Ramón Calderón, a la pàgina 14 de l'edició del 29 de novembre, per pretendre defensar la seva gestió amb la firma d'un important contracte, objectivament molt bo per al club. Als madridistes ens dol veure'ns retratats sempre com els dolents de la pel.lícula.

PROBLEMES DE L'ENSENYAMENT

Coherència educativa

Carles Boldú Grau

Professor d'educació física d'ESO

Barcelona

La direcció d'una escola no pot tenir la doble moral de demanar als alumnes que respectin les normes i les opinions dels altres i, al mateix temps, expulsar un professor que no volen escoltar perquè defensa els drets de la maternitat. La meva dona va ser acomiadada d'un col.legi al demanar una reducció de la jornada. Quan vaig advertir la direcció que pensava defensar els seus drets mitjançant una denúncia, vaig ser acusat de proferir amenaces. L'amenaça real és la incoherència entre el que fa aquest centre educatiu del Guinardó i els valors que transmet als seus alumnes.

INCIDÈNCIES URBANES

Més llum a Sant Martí

Jordi Andreu Pérez

Barcelona

M'hauria agradat enviar una foto denúncia, però no ho puc fer perquè sortiria tot negre: als carrers d'Andrade, Treball, Agricultura, Rubió i Balaguer i Concili de Trento l'única il.luminació nocturna que hi ha és la de les botigues i la del camp del Júpiter. Quan tanquen els comerços i s'acaben els entrenaments, el barri queda com una boca de llop. A sobre, estem panxa enlaire, amb rases obertes i tanques.

Un mural de Sants

Jordi Soler

Notícies relacionades

L’art de perdre

Només un minut

Barcelona

A la plaça de Sants tenim un mural reivindicatiu, pintat des de fa més de 20 anys. Tothom l'ha respectat sempre, i això ens fa estar-ne orgullosos, i més ara, que surt a la sèrie de TV-3El cor de la ciutat. Uns joves del barri estaven restaurant-lo fa uns dies, quan va arribar la policia i els va imposar sancions --que pugen a 6.000 euros--, en aplicació, segons van dir els agents, de l'"ordenança cívica". Aquells nois tenien permís del propietari de la casa on hi ha el mural, i l'estaven reparant amb escales i bastides, a plena llum del dia. Vam intentar reunir-nos amb el districte, i allà ens van dir que no hi havia res a parlar. Aquest succés demostra que l'ordenança cívica no pretén netejar els carrers, que estan ben bruts, sinó emmordassar la gent que discrepa. Però no podran.