Cartes dels lectors (I)

TVE s'oblida de Miramar al celebrar els 50 anys

Ramon Solanes Exdirector de programes de TVE a Catalunya. Barcelona

Les darreres setmanes s'ha escrit i parlat dels 50 anys de TVE. Sorprenentment, des TVE Sant Cugat s'han deixat fora quasi tots els professionals que des del 1959 van treballar als estudis de Miramar. La llista completa de persones i espais seria molt extensa, però com a director de programes d'aquella època he de fer un resum, deplorant per endavant que alguns no hi figurin com caldria. Des del 1959 fins al 1962 es van emetre X 0 da dinero, amb Joan Viñas; Visado para el futuro, de Luis Miravitlles i Pere Morey; Esta es su vida, amb Federico Gallo; Adivine su vida, dirigit per Manuel del Arco, i Los últimos cinco minutos i la sèrie Sospecha, realitzats per qui firma aquesta carta. El 1964 van arribar Amigos del lunes, dirigit per Artur Kaps i presentat per Franz Joham i Gustavo Re, i La perrita Marilín, d'Hertha Frankel. A l'octubre van començar les emissions en català amb La ferida lluminosa, de Josep Maria de Sagarra, dirigit per Jaume Picas, i Mare Nostrum, un informatiu cultural a càrrec de Manuel Cubeles. Cal recordar el Festival del Mediterráneo i el triomf de Se'n va anar, cançó interpretada per Raimon i Salomé que va provocar el disgust del Govern espanyol.

En anys posteriors, i fins al 1975, es van realitzar, entre altres, programes i sèries com El conde de Montecristo, amb l'actor Pepe Martín; Investigación en marcha, d'Enrique Rubio, i Secuencia, escrit i presentat per Jorge Arandes. Hi va haver també espais de jazz, que van culminar amb la retransmissió des de l'església de Santa Maria del Mar de l'actuació de Duke Ellington. És de justícia destacar Luis Ezcurra, que va ser director de TVE a Catalunya i que després, ja a Madrid, va recolzar els projectes fets a Barcelona.

Com a responsable dels programes de Miramar, puc afirmar que els primers anys de TVE a Catalunya van exigir un gran esforç als que feien possible la producció diària. A tots ells no seria just deixar-los en l'oblit. Si avui existeix TVE Sant Cugat, és perquè abans va existir Miramar.

LA INVESTIDURA DEL PRESIDENT

El català de Montilla

Pol Capdet López

Vilanova i la Geltrú

Trobo injust que es critiqui tant Montilla pel seu català --certament, té algunes deficiències que ell mateix ha dit que mirarà de corregir-- i que no es faci el mateix amb Maragall, que parla tant o més malament que ell. Ni tan sols Carod-Rovira s'escapa de tenir alguna relliscada. I Maragall podia fer sortir en un mateix discursaltramentimando. Però, és clar, Maragall és nét del gran poeta i català de soca-rel, i Montilla no. Però qui s'esforça per millorar el seu idioma es mereix un respecte i fins i tot un elogi.

Miracles

Isidro Vidal Badía

Canals (València)

La meva felicitació a Montilla pel seu nou càrrec, que estic segur que exercirà amb gran eficàcia. Montilla fa verdaders miracles, i no em refereixo al fet d'haver arribat a la presidència de la Generalitat sent un xarnego, sinó a haver aconseguit que una entitat bancària perdonés al seu partit un préstec de més de 1.000 milions de les antigues pessetes. Aquest sí que va ser un miracle, i dels grossos.

Política social

Albert Gállego Vidal

L'Hospitalet

El nou president va prendre possessió en una nova etapa del Govern marcada per la política social. Fa bona cara aquest Executiu, que s'ha gestat amb calma. També m'ha agradat el gest de conciliació cap a CiU.

FESTIVAL DE CURTMETRATGES

Violència per a nens

David Pablo García

Barcelona

Vaig anar a una sessió infantil del festival de curtmetratges Filmets al Teatre Zorrilla de Badalona, el 19 de novembre, perquè els meus fills passessin una bona estona. En el transcurs de les projeccions es van produir uns fets molt desagradables: una pel.lícula d'animació mostra com un nen ha de matar un conill que ell ha engreixat, i estimat durant un any. L'animal s'obre el cap contra una paret pel pànic davant la imminent mort; com que el nen es queda garratibat, incapaç de rematar-lo, el seu oncle ho fa mitjançant un brutal cop de garrot. Després, amb el cos del conill penjant, li talla el coll perquè es dessagni. Es poden imaginar la por que van passar els nens de la sala i la cara d'estupefacció dels pares. Vaig pensar que l'organització s'havia equivocat i que se'ls havia colat un curtmetratge que no corresponia. Vaig intentar consolar els meus fills i ens vam disposar a veure la pel.lícula següent.

En aquella pel.lícula hi apareix una nena que viu feliç en un poble que, de sobte, és bombardejat. A continuació, uns soldats intenten travessar-la amb unes llances molt afilades. Els meus fills, de 3 i 5 anys, van passar molta por. Vam sortir del teatre amb els nens plorant. Altres pares, igualment enfadats, ens van explicar que la programació anava a càrrec de l'associació La Xarxa. Em sembla gravíssim que cap comissari hagués revisat el contingut d'aquell festival.

ACCIDENTS DE TRÀNSIT

Imprudències mortals

Montse Montal Gibert

Barcelona

Llegeixo als titulars de premsa que aquest últim cap de setmana han mort 22 persones a les carreteres espanyoles. Imagino que ningú (excepte els que hem passat per aquest tràngol) es pot fer una idea del que suposa el trauma emocional de perdre un ésser estimat en un instant. Ningú com els familiars de les víctimes del trànsit pot arribar a comprendre el que significa que es trenqui completament l'estructura familiar, el temps que requereix encaixar el cop i recuperar-se. I tot per la imprudència al volant --per desgràcia, gens penalitzada--, ja sigui per excés de velocitat o a causa de les drogues i l'alcohol, d'altres conductors. Desitjo que aviat hi hagi una coordinació absoluta entre el poder legislatiu, judicial i executiu per posar fre a aquesta sangnia.

UN GRAN ESPECTACLE

Teatre brillant

Monique A. Núñez

Barcelona

He tingut la sort d'assistir a un gran espectacle a Can Felipa:La dansa dels mags. No havia vist mai una combinació tan fluida de dansa, teatre, vídeo i música en directe. El ball tenia una energia indescriptible, i el teatre transmetia informació de manera original. A més de la fusió de les arts, em va sorprendre la barreja cultural i d'idiomes. Felicito el director i el seu equip.

LA SITUACIÓ D'UNA EXCOLÒNIA

Abandó a Guinea

B. I. Pérez-Portabella

Notícies relacionades

Davant el perill europeu

El bus, les altres Rodalies

Barcelona

Al segle XVIII, l'any 1778, va prendre possessió el primer governador espanyol a Guinea Equatorial, que gràcies a l'esforç dels espanyols es va convertir en una de les zones més riques de l'Àfrica. El 1968, el Govern espanyol va concedir la independència a les províncies de Fernando Poo i Río Muni a un sector dels habitants. ¿Què passa amb els altres espanyols d'aquelles províncies? Doncs l'abandonament i el desemparament jurídic. Tot el que havien adquirit i edificat està actualment en territori estranger. No hi va haver cap acord per protegir els seus interessos. Els governs democràtics no han fet res. A manera d'exemple, a França, el juliol del 1970, es va aprovar una llei que garantia "el pagament dels béns perduts en un territori que hagi estat sota la sobirania, l'usdefruit o el fideïcomís de França".