"Catalunya és un país de covards"

Encara que ho negui, forma part de certs joves en la trentena decididament fascinats pels guanyadors. Potser, Enric Vila, doncs, als seus 34 anys, té la sort de no saber encara que la vida va de debò, molt de debò. Devot de Richelieu, Napoleó, Pujol --i una mica d'aquell enorme Néstor Luján--, ha escritLluís Companys.

--Intueixo que el que no li agrada de Companys és que, segons vostè, fos un fracassat.

--Tot al contrari. El que no li perdono és que confongués l'essencial amb el superflu. I que donés més importància a les paraules que als fets.

--Vostè repeteix tantes vegades al seu llibre l'expressió president màrtir

fumi.

--No me'n fumo. Potser és un sarcasme. Han pretès que passi a la història com un president màrtir, doncs d'acord.

--¿Creu que va voler ser voluntàriament un màrtir?

--Crec que l'obsessió per passar a la història la tenim tots.

--Sobretot els polítics.

--Tots no. Jordi Pujol no era així.

--Potser vostè, com alguns, no accepten que Catalunya sigui el que realment és.

--Potser. Però no és veritat que jo ataqui Companys pel que vostè pregunta. El que jo li dic a Catalunya és que no té caràcter. I que per això no mereix ser una nació. Una nació, per ser-ho, té al darrere morts i persones que s'hi deixen la pell. Castella domina Espanya perquè té més caràcter.

--¿Vostè es jugaria la vida per això que en diem pàtria?

--No. Però escric aquest llibre. Jo també juego fort, però dins dels meus límits.

--Vostè no es jugaria la vida per la pàtria, però voldria que uns altres sí que se la juguessin.

--No, no. Ara ja no cal jugar-se la vida. Jo parlo català amb els immigrants i, si no m'entenen, els explico tot el que ha costat que aquí es pugui parlar català.

--Abans s'ha referit a Pujol.

--No crec que sigui el moment de parlar de Jordi Pujol. Alguns m'han preguntat si escriuria un llibre com aquest de Pujol. El meu judici sobre Companys està molt meditat. Jugo fort, però he meditat molt tot el que he escrit. Pujol és un home que sempre ha jugat fort. I que consti que no estic definint la meva posició política.

--M'ho sembla.

--Doncs no. Aquest és un país on sembla que només hi hagi dues opcions: llepar culs o escopir a la cara. Doncs no. Voler una cosa o voler algú pot incloure les dues coses. El que vull dir és que es pot voler algú i, no obstant, criticar-lo. I això és el que passa amb Companys.

--L'expressió bona fe

--Jo només he pretès evidenciar que si s'actua únicament amb bona fe, es pot arribar al desastre. Aquest país...

--És com és.

--D'acord. Però per mantenir una cultura, necessita persones amb un cert caràcter. I Catalunya és un país de persones sense caràcter.

--De persones que, cadascuna d'elles, tenen un determinat caràcter.

--Francesc Pujols diu que l'escepticisme del català és el seu do universal. Perfecte. Però és que Companys vol ser tantes coses que no és res. Companys és fidel a la pedanteria general.

--¿Només Companys s'ha embolcallat amb la bandera catalana?

--Aquí alguns s'embolcallen amb la bandera perquè l'únic que tenim és una bandera.

--¿S'imagina el que el seu admirat Richelieu en diria de les banderes?

--Diria que la bandera és el resultat del que hi ha al seu darrere. Diria que la bandera és el drap que utilitzen els forts.

--Si fos sincer, li diria que la bandera és l'eina dels llestos, dels astuts.

--Jo parlo dels forts.

--Que són els que el fascinen.

--El fort és qui guanya.

--I, per a vostè, qui guanya és qui té raó.

--Jo no vull un món de gent forta.

--¿Què vol vostè?

--Un món de gent que estigui disposada a pagar un preu pel que vol. Lluís Companys vol evitar morts i el que aconsegueix és... Aquest és un país de covards i mentiders.

--¿Vol dir que si s'ha de matar, es mata?

--No m'obligui a dir una cosa que no vull dir. No m'agradaria quedar com un frívol. Jo, el que dic és que si hi ha una guerra, o s'hi va o no s'hi va. I si s'hi va... Si s'hi va, s'agafa el fusell.

--¿Vostè és valent?

--No. Jo també sóc covard.

--L'intel.lectual acostuma a ser covard.

Notícies relacionades

Davant el perill europeu

El bus, les altres Rodalies

--Jo només incito a la lluita dialèctica, cultural. El meu llibre no és d'història. Hi ha literatura. En el fons, del que es tracta és de distreure'ns.

--Ah.