L'avantatge de ser català

Néixer i créixer amb dos idiomes en lloc d'un és un avantatge i una sort de les quals no sé si tots els catalans bilingües es congratulen prou. Si jo fos català, no dubtaria a fer-ho. A mi només em va tocar un idioma, l'anglès (els britànics s'havien encarregat temps enrere d'aniquilar el celta), i els altres he hagut d'anar-los adquirint, més bé o més malament, al llarg dels anys, que no és el mateix que ingerir-los amb la llet materna i poder anar d'un a l'altre, tan tranquil. Envejo de veritat als catalans aquest doble instrument expressiu, regalat des de la infància, que no només els facilita una gamma de registres i possibilitats expressives inabastables per a qui està tancat en una sola llengua, sinó que els facilita a més a més l'aprenentatge d'altres, sobretot del francès i de l'italià. Quina sort.

Si descomptem catalans, valencians, gallecs i aquells que s'expressen en euskera, resulta que més o menys les dues terceres parts dels espanyols són monolingües, però monolingües afortunats, ja que el seu idioma és un dels més parlats del globus. No és sorprenent, donada aquesta circumstància i el bilin- güisme de les comunitats esmentades, que, excepte quan s'hi veuen obligats, aquests ciutadans no mostrin cap interès a aprendre una altra llengua de l'Estat. Molt millor, raonen, un segon idioma "útil" (fa un lustre, un amic de la Junta d'Andalusia va concebre un projecte al.lucinant perquè d'aquí a 20 anys tots els habitants de la seva comunitat tinguessin l'anglès com a segon idioma, projecte que, tenint en compte els resultats, ha naufragat).

Per afavorir la cohesió de l'Estat de les autonomies --que, presumiblement, és el que es pretén i desitja-- seria de gran interès que els rudiments dels altres idiomes espanyols s'impartissin als col.legis de les regions on només es parla castellà. Si, mentrestant, l'Estat facilités l'accés per a tots els ciutadans a les televisions de les altres comunitats autò- nomes, es pot aventurar que s'acceleraria notablement aquest procés. Sorprèn en gran manera, en realitat, que aquest accés ja no existeixi, perquè l'esperit de la Constitució requereix que cada espanyol assumeixi com a cosa pròpia la riquesa cultural del conjunt nacional. ¿Per què m'he de subscriure a un ens privat per poder veure les notícies de TV-3 o la sèrie sobre la guerra civil a Andalusia que emet Canal Sur? És del tot aberrant.

UN ES pregunta, per un altre costat, quants escriptors, intel.lectuals i altres membres de la intel.liguèntsia madrilenya llegeixen de tant en tant un text literari, o algun diari, en català. No hi ha estadístiques sobre això, però no em sorprendria que aquestes consultes fossin molt escasses. Em sembla que hi ha una tendència generalitzada, a les comunitats monolingües, a creure que el català és fàcil de llegir. Que només fa falta un petit esforç. No és així, no obstant. L'esforç s'ha de fer, i m'imagino que ben pocs ho intenten. Em sembla evident, en resum, que la ignorància a la resta d'Espanya sobre Catalunya, sobre la seva cultura i el seu idioma, és massiva. I hi afegiria a més a més que, fins que no es corregeixi aquesta situació, continuarem veient i patint els tòpics de sempre. És a dir, que els catalans només pensen en l'estalvi, que no tenen sentit de l'humor (amb l'excepció deBoadella), que menyspreen la resta de l'Estat, que es comporten de manera descortesa parlant català en presència dels que no ho fan, i coses per l'estil.

Per tot plegat la possibilitat queJosé Montilla,amb la seva procedència andalusa, arribi a ser president de la Generalitat em sembla altament encoratjadora, i un està ansiós esperant la repercussió dels comicis. Els andalusos han fet una extraordinària contribució a l'èxit material de Catalunya (no crec que ho negui ningú) i, de passada, han enriquit culturalment la comunitat i l'han fet més diversa. ¡Fins i tot la sardana està en deute amb un d'ells! És a dir, no només han rebut. Si ara la presència i l'experiència andalusa a Catalunya s'encarnen per primera vegada en un president d'origen del sud, que per més senyes té un tarannà moderat i obert al dià- leg, em sembla que tot això pot contribuir molt positivament que l'Estat de les autonomies funcioni amb més eficàcia i saviesa en moments en què a la dreta li falta magnanimitat i, jo diria, visió de futur.

Notícies relacionades

El Jaguar del corruptor

Hi ha solució davant l’ocupació il·legal

¿QUINES SÓN les possibilitats reals deJosé Montillai el PSC de sortir airosos l'endemà d'aquests comicis anticipats? La coneguda tendència abstencionista dels catalans en les eleccions autonòmiques és certament molt preocupant. I pot ser que no s'hagi fet prou perquè el missatge socialista, i la crida al vot útil, arribessin amb temps i contundència als votants socialment menys integrats. Potser també la mateixa personalitat deMontilla,no tan carismàtica com la dePasqual Maragallni tan combativa com la d'Artur Mas,l'hagi perjudicat al final de la campanya. Tot plegat ho sabrem durant els pròxims dies. Passi el que passi, les conseqüències seran importants, no només per a Catalunya, sinó per a la totalitat del país en moments en què el gran tema pendent és la pau a Euskadi.

*Historiador.