El bitllet // JOSÉ MANUEL Fajardo
Tsunami social a París
Des de fa uns quants dies es torna a parlar de labanlieuede París (els suburbis) com si fos un volcà a punt d'explotar. Un any després de l'esclat de violència que es va iniciar a París i que va acabar estenent-se als ravals de gairebé tot França, tornen les escenes de cotxes cremats i grups d'encaputxats que intimiden la població, com les que s'han vist aquesta setmana a Montreuil i a altres barris perifèrics.
Però la història, quan es repeteix, sol fer-ho transformada en paròdia o en tragèdia. Fa un any, els motins dels suburbis van tenir molt d'espontanis, de desfogament de poblacions castigades per la marginalitat, l'atur, la pobresa. No obstant, els nous brots semblen organitzats i tanquen uns mesos d'escalada d'agressions contra forces de l'ordre en què ja apareixen armes de foc. Des de començament d'any s'han cremat més de 20.000 vehicles, i la violència contra les persones ha crescut un 6,3%. Tot apunta cap a un salt quantitatiu i qualitatiu en el tipus de violència que va en augment en aquells ravals.
Enfront d'això, el ministre de l'Interior,Nicolas Sarkozy,basa el seu discurs en la reivindicació de l'orgull de ser francès, un sentiment que se sol construir contra qui és vist com a estranger, i en l'amenaça als que no s'integrin. Gran part de la població dels suburbis és immigrant i, mentre continuï sent tractada més com a perill que com la font de prosperitat que és, continuarà creixent la societat de segona que s'agita a labanlieue, la desesperació de la qual és fàcil de manipular. L'alerta de tsunami social a París l'únic que fa és provar que a la societat francesa hi ha una falla que mira cegament com ajustar-se.
