Divagació sobre el vent

És una d'aquelles notícies que m'apassionen, perquè enfronten la tecnologia amb la natura. L'AVE pot tenir un problema: el vent.

De problemes n'hi ha hagut molts, abans que el tren arribés a Lleida, i n'hi haurà més quan el tren hagi d'arribar a Barcelona i continuar cap a la frontera. Els hauran de resoldre tècnics molt capacitats. Ens han parlat del traçat, dels túnels sota de Barcelona, de l'emplaçament de les estacions, de la velocitat a la qual el tren pot arribar. Però, almenys públicament, fins ara no ens havien parlat mai del vent.

S'hauran d'instal.lar una sèrie d'estacions meteorològiques, al llarg del trajecte, per tal d'avisar el conductor del tren que en un tram determinat el vent que arriba de costat és fort, i hi ha el risc que tombi els vagons si la velocitat no disminueix. Aquest vent de costat ja l'han tingut sempre en compte els automobilistes prudents, sobretot si el vehicle portava un remolc voluminós.

Potser en aquests punts ventosos de la línia fèrria s'hi haurien d'instal.lar, a més d'estacions meteorolò- giques, molins generadors d'electricitat. Des dels temps antics, l'exis- tència del vent ha estat aprofitada per l'home.

Es van inventar les veles per poder navegar gràcies a la força del vent (sense el vent,Colomno hauria arribat mai a Amèrica). Sense el vent no s'haurien instal.lat molins per extreure l'aigua del subsòl. Ni els nens es podrien divertir fent volar els seus estels. El vent a vegades és entremaliat, com diu la cançó deGeorges Brassens:alça les faldilles, s'emporta els barrets i fa malbé els paraigües.

I altres vegades es converteix en una mena de bèstia implacable, que fa caure arbres, s'emporta teulades de les cases, destrossa tot el que troba.

Notícies relacionades

Cisma a la Segarra

¿Qui votaràs?

Huracàés una paraula que prové del taino, llengua del poble del mateix nom i que, ara extingit, vivia a les Antilles. A la televisió hem vist imatges terribles del vent desencadenat.

A Catalunya, tenim una versió modesta del vent impetuós, que és la tramuntana, i també el mistral, cap al sud. La cara amable és el ventijol, l'airet, que fa més suportables els dies de calor. Les enciclopèdies expliquen molt bé com funcionen els vents, però jo no deixo de fer-me una pregunta ingènua: ¿per què existeixen, els vents? És a dir, ¿són necessaris? En l'antiguitat personificaven dimonis i déus...