Cartes dels lectors (I)

Mosquits al llac de la Creueta del Coll

Montse Alberte Montserrat

Barcelona

Mentre es parla als mitjans de comunicació de la plaga del mosquit tigre a la zona d'Horta-Guinardó i Coll-Vallcarca, de Barcelona, i els veïns anem comprant productes repel.lents, procurant que no quedi aigua als plats dels testos i rascant-nos com condemnats, al parc de la Creueta del Coll hi tenim un fantàstic viver i un claríssim perill: el llac. Quan es va acabar la temporada de banys, se'n van suprimir les tanques i es va deixar de fer el manteniment de l'aigua d'aquest llac. Hi ha quedat, per tant, una gran superfície de líquid estancat brut que és pastura fàcil dels insectes de tota mena, que estan a l'abast de qualsevol nen que jugui al parc infantil, que es troba a molt pocs metres. Òbviament, el mosquit tigre s'hi troba com un rei, es mou amb absoluta llibertat per tot el parc i s'acarnissa de gust amb les criatures que estan distretes jugant amb els amics, amb els pares que els acompanyen i amb els avis que passegen per aquest indret.

Segons sembla, no fa gaires dies els serveis municipals van aplicar zotal al parc. ¡Que maco! ¡Quina decisió tan intel.ligent! Potser van aconseguir carregar-se uns quants mosquits, però de ben poca cosa va servir: la bassa de la Creueta continua sent una atractiva llar per al nostre amic el mosquit tigre. ¿Tant costa buidar el llac? Això és el que s'ha fet sempre davant situacions d'aquesta mena. ¿Per què no aquest any? ¿Què esperen, que hi caigui un nen petit i atrapi una infecció de nassos o s'ofegui? ¿Que els veïns ens gastem el sou en repel.lents i cremetes, o que deixem d'anar al parc? Siguem una mica més intel.ligents.

FAUNA AL CARRER

Gats i altres animals

Li Chingwang

Barcelona

A molta gent no li agraden els gats del carrer, però ningú busca solucions a aquest problema. La zona verda del meu barri està plena de gats. Els duc menjar tots els dies perquè crec que tots els animals tenen dret a viure. Això, però, no és cap solució. La gent no para d'abandonar gats, i l'ajuntament no en controla la població. Alguns els odien, altres els porten menjar perquè els fan pena, i no falta qui els maltracta i fins i tot els mata. Fa mig any vaig presenciar el que va quedar d'una massacre al pati d'un col.legi: uns nens van llançar a l'aire cadells acabats de néixer per veure com queien. Els gatets van acabar amb les potes trencades i les columnes partides. Ningú castiga les persones que els maltracten ni demanem responsabilitats sobre el problema a l'ajuntament. Llavors, ¿qui és més animal?

L'IDIOMA DE LES PEL.LÍCULES

Doblatge en català

Josep Pueyo Marcet

Barcelona

Tinc entès que doblar les pel.lícules al català o al castellà costa molts diners i que a Catalunya hi ha les millors empreses de doblatge al castellà; per la traducció, la sonoritat, les estupendes veus naturals i la bona dicció dels professionals. A Catalunya som bilingües i tots entenem el castellà. És acceptable que TV-3 passi totes les pel.lícules doblades al català. Però, ¿per què aquesta dèria de passar per altres canals locals bones pel.lícules mal redoblades al català? Són estridents perquè els dobladors s'acosten massa el micròfon i anul.len el soroll de fons, ja per si mateix esmorteït pel doblatge.

PROGRAMES BONS I DOLENTS

Les sèries de TV-3

Conchita Olivé Queraltó

Tarragona

Les sèries de TV-3 tenen un llenguatge groller. A Catalunya no tots els catalans diuen tants renecs i paraulotes, i aquesta és la impressió que transmeten algunes produccions. En la programació matinal, en canvi, fa goig veure persones com Josep Cuní, que tracta amb respecte els altres. No s'hauria de tolerar l'insult ni la calúmnia.

ESPAI DE RÀDIO L'HOSPITALET

Rock de qualitat

Eduard Martínez

El Prat de Llobregat

Resulta gratificant que a la ràdio encara hi hagi gent amb sensibilitat musical i gust artístic. Tot i que avui la música bona estigui mal vista i sigui silenciada (la indústria discogràfica busca vendre el màxim encara que la qualitat dels discos sigui mediocre), hi ha programes per escoltar bona música. Un d'ells ésClàssics del rock, que emet Ràdio l'Hospitalet els dissabtes a la nit.

NOUS COMBOIS DE LA LÍNIA 3

Metro incòmode

Sergi Palacios Santaló

Barcelona

Per la línia 3 del metro de Barcelona hi circulen unitats molt maques però incòmodes. Hi fa calor, l'aire condicionat pràcticament no es nota i la disposició de les barres dificulta el moviment dels viatgers. Tampoc m'agrada la il.luminació que tenen, excessiva i enlluernadora.

ELS PROBLEMES DE RENFE

Elogi de la paciència

R. Vargas López

Sant Pol de Mar

Algunes de les crítiques dels trens de rodalies de Renfe estan raonades, però ni passa cada dia ni és l'únic transport amb problemes. Sóc usuari dels trens de rodalies i prefereixo continuar amb un servei amb inconvenients, però no tants com per llevar-me una hora i mitja abans per anar en cotxe, pagar peatge i arribar nerviós a la feina. M'ho prenc amb paciència.

INSEGURETAT VIÀRIA

Atracament al túnel

Jorge Ruestes Sánchez

Barcelona

El 14 d'octubre circulava pel túnel de Vallvidrera quan vaig sentir un cop a l'exterior del cotxe. Un altre vehicle es va situar en paral.lel i algú em va alertar que en passava alguna. Em vaig aturar al voral sense fixar- me que l'altre cotxe parava davant del meu. Mentre inspeccionava el meu vehicle, un dels individus hi va pujar i va fugir. Espero que aquesta carta serveixi d'avís a altres possibles víctimes.

UNA MULTA INJUSTA

Avidesa sancionadora

Juan Manuel Sánchez Reinaldos

Castelldefels

Els agents de la Guàrdia Urbana porten una càmera als vehicles que graven i fotografien els infractors. A mi em va arribar una multa amb la foto del meu cotxe per estar mal aparcat. Jo hi era a dintre, i se'm veu a la imatge mirant la guia de carrers. I estava parat, no estacionat, de manera que és incomprensible la sanció que m'han imposat. Això demostra que l'únic que volen és recaptar.

EL DRAMA DE LA VIVENDA

El preu dels pisos

Joan Borràs Ferrer

Notícies relacionades

Desolació de la soledat

La UE alça la veu davant Israel

Barcelona

Discrepo de la informació d'EL PERIÓDICO a la pàgina 40 de l'edició del 20 d'octubre, que diu que el preu per metre quadrat d'un pis a Barcelona és de 2.631 euros. Si això fos així, una vivenda de 70 metres costaria 184.198 euros, i per aquest preu només es troben habitacles de 15 metres quadrats o pisos de mala mort en un barri perifèric.